Lluna

Un relat de: prudenci

Les meves llunes, les seves llunes...
Ella té un joc i ha dibuixat la lluna,
té una gábia daurada i obre els ulls.
El vidre está ente lat, i el buit en 1'aventura,
i a tu , lluna, et beneeix, i es fon en tu.
Sí, totes les llunes són, o cap lluna és plena.
Ella brolla i créix, i s' enfila un moment,
i després es perd, entra en 1'estança
i sent la silenciosa preséncia de tot.
Qui t'ha dut, lluna, a besar-me els peus
amb ta breu llum nocturna ?
Qui m'ha dut a mi a mirar-te
quan ets negra, o fosca, o grisa,
i en un moment, com tu,
oblidar la perla que riu i que enamora ?
Peró enganya com la serp, malgrat ésser colom.
M'ho va dir un aai que anava a matament:
El color de la veritat es tan sols verd.

Comentaris

  • prudenci[Ofensiu]

    Poeta
    Relataire
    Utòpic
    Desig
    Éxtasi
    Nostàlgia
    Commovedora
    Il·lusió

  • jo parlo amb la lluna[Ofensiu]
    Shu Hua | 22-02-2005 | Valoració: 9

    Però la meva sí que em contesta, tot i que a la seva manera. I és que només té 28 mesos, encara no parla bé.
    Prudenci, he llegit el teu missatge al fòrum i m'he posat a llegir-te. Aquesta poesia és molt bonica. Jo no comento gaire bé els aspectes formals, només les faltes (les que sé trobar). Espero que no et passi res i que aviat t'animis. Veig que escrius i publiques molt, suposo que la majoria deu ser poesia.
    Vinga, una abraçada i ànims
    Glòria

  • molt bonic[Ofensiu]
    cora cadaqués | 16-02-2005

    m'ha agradat molt el teu poema, jo i parlava abans amb la lluna ( hu dit perquè jo també li he dedicat un poema a la lluna) tot el hi que actualment no em fa gaire cas jeje

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: