Lluna

Quan la lluna em veu, em pregunta on estàs exigint la teva presència.
Em veu desesperat, amb llàgrimes als ulls.
I em pregunta si perquè m'has deixat estic patint tant.
Busca motius per saber la causa del teu comiat, dons no troba en mi cap altra tristesa.
Pregunta si potser es que ja de mi et vas oblidar,
em diu que ja no t'enyori.
Però el teu amor es com un foc que em consum lentament.
Em demana que no pateixi, però això només passarà quan tornis al meu costat.
La lluna es cobreix amb els núvols perquè no suporta veure'm així.
Mentre jo segueixo cridant el teu nom,
demanant el teu regrés amb les poques esperances que encara em queden, amb les poques forces que tinc. Suplicant tornar-te a veure per dir-te que encara t'estimo, que sense tu no em queda res més que estar buit per dins.