LLUNA PLENA

Un relat de: Lluís Berenguer
Fa fred, molt fred,

sols el foc de la xemeneia

m’acompanya aquesta nit,

la flama bellugadissa

ompli d’ombres que tremolen

l’espai on soc.

Mire per la finestra,

la lluna és plena,

la seua claror m’arriba

com una salutació...

Bona nit! Li conteste,

tu que ho veus tot, li dic,

dis-me: quants xiquets

hi hauran al món

que passaran fred

aquesta nit?

Un exèrcit de núvols

ha amagat la lluna,

el foc de la xemeneia

s’ha apagat,

soc totalment a fosques

i sense resposta...

o serà eixa la resposta?

Comentaris

  • En xemeneia. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-01-2025 | Valoració: 10

    En una nit, t'has inspirat i a més en la lluna plena et fa pensar que estàs a fosques i a la vegada tens fred.
    M'ha agradat la teua originalitat, amb la lluna.
    Que passes un bon diumenge.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Colpidor[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 16-01-2025 | Valoració: 10

    Una pregunta malaurament sense resposta. De vegades la bellesa de la lluna no la pot observar tothom.
    Malgrat la seva duresa, has confegit un bell poema.
    Enhorabona i salutacions Lluís.
    Rosa.