Cercador
LLUM I FOSCA
Un relat de: Josep Ventura- Compartir:
també ànecs, gossos i gats,
vaques, xurmes xais i porcs,
conills criant i l’aviram esvalotat.
Un buscai el foc, escalfa l’aigua
del perol i els clamastres ensutjats,
una torrada i un tupí de vi.
- Fum, fum puja xemeneia amunt,
vora el foc-, deia el padrí.
Un jardinet vora l’ametller,
malves, menta, un roser,
lliris blaus, espígol, farigola
i un camí florit de romaní.
Nits negres de basarda,
cuques de llum, esperits de por,
somnis de llops gegants,
tràmpols de vent i pluja,
riuades, sol que crema les collites,
espardenyes estripades, pols del camí.
Per millorar van marxar,
engabiada, la llibertat d’un pis,
dotze hores a la fabrica de paper,
canvi massa dur, trencadissa de costums.
A la casa enyorada, l’heura tapa paret
l’òliva i el mussol són els amos.
Finestres sense vidre, deixen passar
vent i aigua, escolant-se per les parets,
esvaint records pintats de blanc de calç.
Al jardí, grills antics canten que flors tristes
de lluna i campant.
Comentaris
-
La casa enyorada,[Ofensiu]allan lee | 07-08-2011
els grills antics.
Quanta melangia en aquest poema! El sento molt proper, perquè crec que tots tenim una "casa" vella i estimada a on ja no ens és possible retornar. M'agrada molt, molt.
Una abraçada, "Pep"
a -
Bona comparació[Ofensiu]free sound | 13-07-2011 | Valoració: 10
entre la casa pairal,
i els món de ciutat amb les seves fàbriques...
Ben cert que el món de pagès
no pot desaparèixer mai.
El conreu, els animals, el boscatge, les plantes,
les flors, els rius,...dura vida, però rica realitat...
Gràcies pels teus mots.
Bon estiu!!!! -
Bellesa i llàgrima[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 09-07-2011 | Valoració: 10
La teva sèrie de poesies sobre el món pagès és una meravella! Com t'ho fas per captar aquests petits detalls? Suposo que els hauràs viscut. Tens un vocabulari impressionant, que em fa caure la baba llegint-lo, assaborint-lo. Fas una descripció tendra, dolça, bonica, viva i alegre del món rural. Però després, aquesta bellesa es torna enyor, llàgrima, record i retrat d'un adéu. Dualitat de dos mons i una cosa que els uneix: la poesia! Una abraçada ben forta, poeta!
Aleix
l´Autor
116 Relats
491 Comentaris
95888 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.
Llegir es la gana insatisfeta del pensament.
Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.
regastell@hotmail.com