llibre de poemas

Un relat de: Josep Ventura



He estat massa anys sense tu,
des que l'amiga adolescent
em va presentar Bécquer.
Ara que el sol de les valls
ha pintat de neu els cabells,
recordo com pot ser negra la nit
sense llum al cor, i com d'erma la
terra fecunda d'herba verda i la
bellesa dels còdols esculpits a la
riera fonda camí amagat fins
aquell mar tan blau de vent serè.
Quan he trobat aquell poema oblidat,
ha fos l'últim gel que premia el
pensament perdut en la muntanya.
Fosca del temps, beure cada dia
de tu, de la terra, del mar i del sol,
I quan sigui per el camí infinit
tu seràs sempre aquí, poesia,
sense mi.

Comentaris

  • Molt bell[Ofensiu]
    brins | 13-11-2010 | Valoració: 10

    Un bell cant a la poesia; aquesta companya immortal que ens il·lumina el cor durant els instants de negra nit, de terra eixuta, de gel a la muntanya...

    No havia llegit fins ara cap poema teu, i et dic molt sincerament que he quedat admirada de com escrius. Saps expressar el sentiment amb versos que tenen gran fluïdesa i molta riquesa.

    Et felicito!

    Pilar

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

112 Relats

478 Comentaris

90683 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com