Llibertat

Un relat de: Tona

Si un ocell necessita llibertat,
Necessita deixar destí al vent,
la direcció a l'aire,
el cant al mar.
Necessita obrir les ales,
llançar-se sense pensar.

Qui ets tu per tancar-li la finestra?
Qui ets tu per tallar-li les ales?
T'agradaria sentir-te pres en un cos
anhelós de llibertat?

Com que ningú és ningú,
però la llibertat ho és tot;
res pot fer que alguna cosa
canviï per algú.

Obre la finestra,
i deixar volar a qui ha de volar...
tu saps que això és
el què has de fer.

Comentaris

  • Jo vull ser ocell![Ofensiu]
    George Brown | 01-12-2004 | Valoració: 10

    Qui pogués volar... i fugir. Però encara més difícil és deixar marxar a algú, i més si no entenem perquè l'hem de deixar marxar... en fi...
    Com sempre un poema perfecte (existeix la perfecció? Ni ho sé ni m'importa...)... m'ha fet pensar i això m'agrada dels poemes, que hem facin reflexionar una miqueta... gràcies!

  • Un cant a la llibertat[Ofensiu]
    MG & AS | 30-11-2004 | Valoració: 9

    M'agradat molt. Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tona

Tona

48 Relats

92 Comentaris

63315 Lectures

Valoració de l'autor: 9.28

Biografia:
Tan és com em dic en realitat: Tona ja m'agrada i molta gent em coneix amb aquest, diga-li nom, diga-li abreviatura, diga-li sobre nom.
Un 13 de Gener de fa 20 anys, vaig veure per primer cop la neu desde la finestra de l'hospital d'Igualada, en braços de la meva mare.

Ara visc submergida en aquesta societat com una adolescent més, sempre però, intentant portar la contrària i lluitar per allò que realment val la pena: una llengüa, una cultura... un país.

La meva addicció a escriure no sé pas d'on prové.
Desde els 6 anys que guanyava premis literaris a l'escola, fins ara, amb 18, que els meus relats estan penjats a la xarxa, les lletres m'han tornat boja.
Cada paraula és mol més que una taca sobre un full. No puc descriure-ho. Crec que tot el que una paraula, o una estrofa pot arribar a tansmetre, és la única cosa que no es pot explicar amb paraules.
Bé, ja començo a emparanoiar-me.

Tots els meus escrits estan inspirats en la realitat, tot i que no son tots autobiografics. L'amor, sobretot, ocupa un gran espai en la meva vida.
Van dedicats a persones diferents, a situacions diferents, a enamorats diferents....

Espero que us agradin!
un petó
Tonaaaa!


miyazawa_forever@hotmail.com