Cercador
Llegendes urbanes
Un relat de: Calderer- Compartir:
Tots hem sentit a parlar de les llegendes urbanes. Històries insòlites que circulen com a verídiques però que no hi ha manera de verificar. Sovint te l'explica algun conegut que t'assegura que allò li va passar fa un parell d'anys a un amic d'infància d'una cosina seva. I t'explica la història del revolt maleït de la carretera de la Roca i de l'autoestopista amb aspecte pàl•lid i fantasmal que avisa dels risc d'accident al següent revolt si el conductor l'agafa amb massa velocitat. Al principi les creus aquestes coses, fins i tot les repeteixes: un amic meu, li va passar a l'amic de la seva cosina, t'ho asseguro. Però després, amb els anys, et tornés escèptic, t'expliquen massa històries similars de massa revolts diferents i massa amics de cosines segones i penses que a la Direcció General de Transit caldria obrir una secció d'avisadors fantasmals. I quan aquest punt d'escepticisme entra dins teu ja no te'n creus cap de llegenda: ni la dels cocodrils albins del clavegueram que surten per la tassa del vater i mosseguen el cul del cunyat del soci del que t'ho explica, ni tampoc la llegenda de la noia (la filla del perruquer de no sé qui) que, després d'una nit de passió esbojarrada amb un desconegut, troba al mirall de l'habitació, escrit amb el seu pintallavis, la inscripció: Benvinguda al club dels seropositius.
Per això no cal que facis massa cas de la llegenda urbana que et vull explicar, encara que aquest succés no li passa a l'amic de la infància d'una cosina segona de ningú sinó a algú més proper a tu. Diu la llegenda, i ara sí que anem al moll de l’os de la història, que hi ha un text que circula per missatges d'email o en webs d'aficionats a escriure o com a últim conte ful d’un recull i que qui el llegeix queda atrapat fins acabar-lo i que després, en unes hores o dies, es mor. I diuen que aquest text parla de llegendes urbanes i d'un text que provoca la mort de qui el llegeix. I sí, tens raó en el que penses, això no li passa a l'amic d'una cosina segona teva ni al cunyat del teu perruquer. Això et passa a tu i quan acabis de llegir aquest text, EL TEXT, pots tenir per ben segur que, en qüestió d’hores o dies, moriràs.
Comentaris
-
Internet....[Ofensiu]Quitus | 31-05-2012
... i Chuck Palahniuk han saturat "el món" de relats increïbles (o no).
p.d: Ah, i els premis Darwin. -
CERT[Ofensiu]Pau Mora | 15-01-2012 | Valoració: 9
Si esteu llegint això és que el TEXT no menteix.
Vaig llegir el TEXT i ho vaig trobar una pocasoltada. Però per si de cas, com no s'especifica quantes hores o dies, vaig comentar-ho a la meva amant i li vaig fer prometre que si em passava alguna cosa, publiqués aquest comentari aquí a Llegendes urbanes d'en Calderer però sense llegir el relat i valorant-lo només amb un 9, no fos cas de que la meva mort hagi sigut una casualitat.
Signat
El fill de la cunyada del soci del cosí de l'amic del veí de l'amant -
Hehehe![Ofensiu]copernic | 14-10-2011
Anava a dir que m'estranya que no hi hagi cap comentari però pensant-ho bé és normal que no n'hi hagi cap. Si un TEXT no es llegeix menys encara es pot comentar. I és que jo he sigut un incaut en haver escollit precisament aquest relat per llegir i comentar-lo. És una llàstima perquè d'aquí a poc temps et quedaràs sense un admirador però la culpa serà tota teva, és clar per haver començat la cadena d'una llegenda urbana més. Per cert, alguna vegada s'hauria de parlar de les llegendes rurals, encara que de fet l'orígen de les llegendes és rural. Ja es parla de "les històries de la vora del foc". En fi, que t'he de dir: l'originalitat (paraula que odio però que em nego a arxivar) presideix tot el relat que presenta una estructura circular, amb una prosa d'una fluïdesa extraordinària i que es llegeix sense respirar.
Pel que fa a les observacions que em fas a "La llibreta vermella" prenc bona nota del suggeriment però no estic segur de que millori el text l'eliminació dels punts i a part susbstituint-los per advervis o conjuncions que enllacin les frases. En tot cas, li pot donar un altre ritme menys sincopat i més fluid.
I si, hauries de llegir més capítols de la llibreta vermella però crec que fuig una mica del teu estil. La llibreta és una mena de memòries: de records, però també de sensacions, de sentiments i d'emocions. De tota manera amb el boulevard de Ponent (un dels millors relats que he llegit) ja vas mostrar un lirisme que fins ara era desconegut per a mi.
Salutacions i gràcies pels teus comentaris.
l´Autor
44 Relats
275 Comentaris
92840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Amb el meu primer relat vaig guanyar el premi Francesc Candel 2007, aquest fet em va animar tant que escriure s'ha convertit en una afició gairebé obsessiva.Altres premis : Francesc Candel 2008; Palau de Plegamans 2008, 2n premi; Ateneu Domingo Fins de Montcada i Reixac 2009, 1r i 2n premi
A data d'avui (octubre de 2010) tinc dos llibres col·lectius de contes publicats:
EL NOSTRE FANTASMA. Premi Victor Mora 2008. Editorial LaBusca.
MAI MÉS NO HE PASSEJAT PEL BULEVARD DE PONENT. 1r premi Miquel Arimany. 2010. Editorial LaBusca
El conte guanyador que dóna nom als dos llibres és meu.
També he participat en els reculls HISTÒRIES DE FANTASMES i HISTÒRIES PER A LLEGIR AMB UNA SOLA MÀ publicats a partir de reptes d'aquesta pàgina.
I un llibre en solitari:
TRETZE HISTÒRIES ENTRE INSÒLITES I FANTÀSTIQUES. Premi Armand Quintana 2009. 1r premi ex-aequo. Publicat per l'editorial Abadia de Montserrat. És un recull de contes en el que es barregen temàtiques fantàstiques amb la quotidianitat més banal. S'ha editat aquest octubre del 2010.
Per a qualsevol cosa (crítiques incloses) em podeu escriure a lluisjulian58@gmail.com
-------------
Rellegint l'autobiografia anterior, que vaig escriure fa un parell de setmanes, m'adono que no m'acaba d'agradar, que no acaba de descriure'm com a escriptor. Que encara que els premis i les publicacions són importants tampoc ho són tot. Què hi manca, doncs? Potser dir que m'he proposat una fita molt ambiciosa: escriure bé. O més ben dit, escriure tan bé com en sigui capaç. Aquesta ambició em porta a dedicar tot el meu temps lliure (molt escàs) a estudiar gramàtica, treballar el lèxic, pensar i escriure textos, repensar-los i reescriure'ls... llegir autors que em poden servir de model, llegir llibres de teoria literària o sobre narrativa.... una dedicació, doncs, molt estricta i exigent.
---------
Rellegeixo el que vaig afegir fa uns dies i m'adono que no l'acabo d'encertar. No és ben bé això. Els concursos, els premis, les publicacions són importants però no ho són tot. Les ganes de fer-ho bé, d'aprendre a escriure, de dominar la llengua tampoc és el més important. Hi manca alguna cosa en aquesta bio, alguna cosa que expliqui la meva dedicació i afició al tema, malgrat el poc temps que tinc. Potser és la necessitat d'expressar alguna cosa que porto dins? O potser és que les històries s'apoderen de mi i m'exigeixen que les treballi fins que es puguin llegir? O és el plaer que em produeix aconseguir que la història i la forma d'expressar-la es compaginin bellament?
----------
Setembre del 2016. Després d'uns anys de molta feina i de moltes obligacions familiars aconsegueixo acabar una novel·la històrica que em tenia "bloquejat". A partir d'octubre torno a escriure contes i microrelats amb ganes i il·lusió.