Llàgrimes

Llàgrimes, quan l'ànima esta buida i cauen, com perles blanques de amargura.
Que et mengen per dins i no veus sortida alguna
Plores i en el teu lament et sents abatut...enganyat
Per aquet amor que confiaves i et falla que més el necessites.

Llàgrimes de ràbia que et mengen per dins per sentir-te atrapat
Per aquella persona que creies que t'estimava...i esperes una carícia...una mirada
Que et sents perdut, que et consums com fruita prohibida
I plores en silenci en les nits fredes...de soledat.

Llàgrimes, que floreixen a la teva pell al no sentir la carícia d'aquella persona que anheles.
I sents al teu cor bategant de dolor per aquell que et maltracta.
I quan et parla, les seves paraules són com agulles afilades
que t'obren ferides que no es tanquen i et deixen confós.


Llàgrimes, per aquet ser sense cor i vulgar, que tu vas arribar
a estimar.
I no t'imaginaves que et destrossaria la vida
Que et castigaria tots els dies amb despesi i maldat
que les seves carícies son cops que no pots evitar
Llàgrimes al sentir-te lliure del cabró que et deia que t'estimava...