L'indigent

Un relat de: joandemataro

-Guaita tu, quina pena!
Murmura la gent al passar
tot posant cara de fàstic,
mostrant desaprovació
i poca sensibilitat.
Assenyalen a un "farcell"
que tot brut i esparracat
jeu arraulit en un banc.
Com si deshumanitzat
tan sols fos un tros de carn
que al carrer havia deixat
un ànima despietada.

Ja començava a enfosquir,
casa seva era aquell banc,
un cartró, el matalàs
i un drap vell tot estripat
el millor que havia trobat
a " Litter", la seva boutique,
avui li faria de coixí.
La làmpada, la llum de la lluna
i el sostre, tot l'univers...

I allà al terra havia deixat
aquella ampolla de vi
de marca vulgar, com ell,
que li faria companyia
i li daria escalfor
per passar la freda nit.

I a l'endemà al matí
brut, pudent i tot deixat
sense passat ni futur
es tornaria a llevar
vagarejant pels carrers
amb desídia, sense rumb…
Sense que res no l'importi,
sense importar a ningú.
Vivint, sense cap sentit
si és que té sentit la vida...

Comentaris

  • Tots portem l'indingència dins[Ofensiu]
    llacuna | 09-05-2010 | Valoració: 10

    I segur que ho hem estat en alguna situació de la nostra vida, en aquelles, que et disculpes, ai! perdoneu que estic tota despentinada, no m'he vestit...no ens acceptem a nosaltres i menys encara als altres...ja sé que no és una novetat el que dic, a més en l'indigéncia, s'hi barregen més coses: l'esperit de llibertat, de passar de tothom i de tothom, vaja que poques ens atreviríem a mostrar-nos al món sense tant pocs prejudicis com una persona indigent, que tant se li en fot els judicis de tothom

  • Si noi,[Ofensiu]
    vitriol | 09-05-2010 | Valoració: 10

    son força coincidents. he llegit alguns dels teus relats, son molt atraients. continuaré amb la lectura i n'espero de nous.
    Una abraçada

  • una fotografia...[Ofensiu]
    ambelma | 06-05-2010 | Valoració: 10

    és díficil posar-se a la pell d'una persona que viu al carrer. viu, està viu i viu com pot i com sap després d'anys i anys en aquesta situació.

    El teu relat és molt fidel a la realitat, i m'ha agradat tot i la tristor que trasmets, sols hi ha alguns versos en els quals no hi estic d'acord.

    A aquestes persones si que els importa alguna cosa, de vegades moltes coses, i al seu cervell aquestes coses donen voltes i voltes sense trobar cap sortida, sense saber per on començar, sense poder sortir de la situació.

    Molts cops és torturen pensant en els seus fill, dona, germans o pares. I els altres, nosaltres, amb les nostres mirades no parem de recordar-lis on estan i on estaran, de ben segur, la resta de la seva vida.

    fa poc Miquel Fuster, ens explica els seus 15 anys al carrer, a través d'un còmic. Molt interesant per compendre un poc més la situació d'aquestes perosnes, que podriem ser nosaltres.


    Moltes gràcies pel teu comentari, i benvingut a RC.

    fins la propera!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

436252 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan