L'importància del tu

Un relat de: anaoj

L´IMPORTÀCIA DEL TU
Tots els matissos del verd
sense tu no són res.
La meravella del cel obert
sense tu no és res.
El riu que salta d´aigua molt neta
sense tu no és res.
La lluna plena o lluna tallada
sense tu no és res.
L´herba tova que em mulla l´esquena
sense tu no és res.
La pluja prima que em penetra dins
sense tu no és res.
El soroll o frisança de la nit
sense tu no és res.
El bell paisatge que els meus ulls miren
sense tu no és res.
La remor del vent que suau m´acaricia
sense tu no és res.
La son que que m´embolcalla
sense tu no és res.
La claror que triunfal brilla
sense tu no és res.
Res no és res, res no te sentit
sense la teva ombra que em fa sentir.
Vine i deixa que jo a prop teu pugui
notar el plaer infinit d´existir.
Quant de temps fa que jo anyoro
La veu …de tu …
Que és la que a tot dóna sentit .



Comentaris

  • Tu i jo: nosaltres[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-06-2007

    Un poema clar i contundent, que posa de relleu l'autèntica transcendència de la companyia de l'altra persona, aquella presència que ofereix un altre color, una altra textura, major profunditat, un so més intens, una especial consistència a tot allò que podem percebre amb qualsevol dels sentits.

    Uns versos que em semblen ben sincers, escrits des del cor...

    M'ha agradat llegir aquesta composició que havia quedat traspaperada!

    T'envio una abraçada d'estiu que comença, càlida però de les que no fan suar,
    Unaquimera

  • Anem per bon camí...[Ofensiu]
    SomriureXsobreviure | 28-07-2006 | Valoració: 5

    Molt binuc el poema però crec que et passa una mica com a mi: les faltes!!!