L'horitzó dels somnis

LLegint el teu relat em sento defallir sota l'angoixa, el neguit de viure sense ser-hi. Transmets de manera genial unes sensacions úniques, que no et deixen indiferent.

profund i vital relat, m'ha omplert de tristor, per la seva manca de vitalitat, no del relat, de la protagonista per la seva manca d'interès en fer res, de no importar-li res del que passa al seu voltant. Bona crònica del no desig.

Quins registres tant diferents aquest i l'anterior relat.

Bon any!

Ferran

"i callo totes les temences que m'assetgen quan la nit s'escampa pels orificis d'aquest cos que em respira. "
...la perillosa dissociació del cos, quan només queden els somnis a on agafar-se. I la veu que calla, en canvi, furga en regions molt profundes, que mai no ens permetem sotjar, més que de la mà de relats tan esplèndids com aquest. Esfereïdor, quant indaga en l'atracció cap a l'autodestrucció, il·luminador, perquè sobreviu entre la fragilitat i la necessitat d'una altra vida, somiada, tal vegada intuïda.
Una abraçada!
franz

M'ha agradat molt el teu relat.

Penso que a vegades volem sortir i tornar als nostres origens, els somnis.

Un text molt curt però intens que provoca neguit i aprensió mitjançant aquests equívocs i simbolismes de morir, dormir, morir per dins, sobreviure com un cos buit...

M'ha agradat molt, et felicito per la senzillesa de la forma i de la tria lèxica que deixa tota l'atenció i tota la tensió en el que s'explica.

Et desitjo una bona entrada d'any

Lluís

El teu Relat, molt sensible, m'anima dolçament a invitar-te a tocar aquest Horitzó i experimenta en dimensió real algun d'aquests somnis. A mi em funciona.
Tocar vol dir apropar-te i sentir-ho !!! Ho proves ?

que parla dels dubtes i la feblesa que sentim sovint i amb un final esperançador, com ha de ser. Et felicito i aprofito per desitjar-te bones festes i un feliç nou any
des de mataró
joan