l'estrès

a mi també m'estressa menjar gelats de pal i no suporto embrutar-me, je, je.

És com un sacrifici en compensació del gran plaer que produèixen.

Original i molt ben escrit.

Gràcies, no deixis d'escriure!

petons!


gypsy

ee!! molt bo!!! perfecte!!!

com si no hi anèssim prou d'estressats, només ens cal això, bona observació, si senyor...per sort...jo no em deleixo massa pels gelats, observo com es daleixen els altres i els tràfecs que tenen per que no se'ls desfaci entre els dits...
no t'havia llegit encara, però aquest l'he trobat divertit i molt agut.
Salutacions. ESPIRAL.

Les expectatives son cabrones.
A vegades ens sembla que ens hi podrem delectar, disfrutar del promès, apurar-ho sense presa....
I resulta que, per exigència de les circumstàncies, o per les circumstàncies de l'assumpte en qüestió, em d'afanyar-nos, a corre-cuita, i a més utilitzar una acurada tècnica que moltes vegades no la dominem del tot.
També et pots menjar el gelat dins de la teva nevera, però no és el mateix, dins la nevera no fa tanta falta.

Gràcies per el relat, és molt divertit.