L'Estatut, saturació política.

Ah, Déu meu! cada día primera plana la mateixa noticia. Tots parlem de política. Al món, tanmateix hi ha alguna cosa més que la política. La vida d'un poble té molts altres aspectes que sol.líciten - i exigeixen- atenció pública. La ciència, les belles arts, la filosofía, la higiene, l'arquitectura, la música, els problemes tècnics, l'astronomia, mil sectors de l'esperit i mens humanes o del món exterior demanen homes que els conreïn.

"Política abans de tot", "La politique d'abord", clamen les veus imperioses i de vegades irresistibles. Els diaris que durant 10 anys van jugar amb els temes més allunyats de la governació de les ciutadanies, i de la crítica dels gobernants, ara hi publiquen el 90% del seu espai. Un sol discurs suscita tres o quatre mil articles; un sol fet engendra dos o tres mil comentaris; la frase d'un president Conseller en cap o d'un cap de partit, volta incansablement pels fulls de paper i per els medis audiovisuals com un crit en una serralada plena d'ecos innombravles... Els audivisuals vessen en la intimitat de les cases uns crits d'oratòria política. Les maraguellades, les frases d'en Mas, d'en Carod e Zapatero, es barreja a les converses familiars, s'interposa el remor de les alcoves, acompanya els crescendos de les disputes conjugals, ofega el plor dels infants i fa una competencia ruïnosa als cant dels celoberts.
Esperem! que mai! topeu amb una Qüestió política. Així que enteu en una reunió pública o privada, es d'agrair alguna expressió de parer política. A penes seieu en una taula per sopar amb un grup, amb la més negligent camaraderia, surt un diari insinuant "Política,!!!", no hi ha res que us hagi conservat el dret de sopar amb qui us doni la gana, sense altra restricció que la decència..... No hi fa res que els vostres actes desautoritzin tota versió que en una atmosfera carregada de Electricitat política i tots els contactes engeguen suspirs.
Quant de temps tenim els catalans que soportar aquesta atmosfera?
Quin fet caldrà per esvair-la?
Nosaltres, naturalment, voldríem que aquest fet providencial fos la implantació de l'Estatut. Aleshores, en reintegrar-se cadascú a les seves disciplines pròpies, podria exclamar amb alegria: "Ens hem fet un fart de política per tenir el dret de desentendre'ns una mica".