L'ESTATUT DE LA POR

Un relat de: JakpaT

Hi ha dues menes de pors davant l'Estatut de Catalunya: la por que els catalans se'n serveixin per millorar molt la seva situació i la por que usin tan malament de les facultats que els reconeix que arribin a comprometre la pau i la prosperitat de tot l'Estat.

Dues pors, dos pànics. En certa manera, sembla que eles diputats espanyols que són víctimes de la por a l'èxit polític dels catalans haurien d'abandonar la por a llur fracàs. Sembla que els impugnadors de l'Estatut haurien de triar una tesi i renunciar a l'altra. No fa bonic, ni es lògicament admissible, que d'una manera simultània vulguin retallar unes facultats per perill que siguin instruments de perfecció i mutilar unes altres perqueè siguin eines de suïcidi.

El tastet de lles esmenes radicals que ens dóna la premsa d'ahir delata ja el bell antuvi aquesta duplicitat de pors, aquesta simultaneïtat de temences que pràctiment seran tan compatibles com vulguin, però que en el terreny de la lleialtat política no admenten conciliació.

I encara, si m'obliguessin a dir quina posició d'aquestes dues em sembla menys decorosa, crec que em decantaria a assenyalar la por del nostre èxit. Sí, fet i fet, resulta més decent que ens neguin facultats amb l'excusa que no sabrem utilitzar-les bé, que ens considerin com a menors d'edat o com a endarrerits polítics, que no ue minvin la nostra sobirania per por de la nostra perfectibilitat.

A aquesta mena de por, que hauria d'esser inconfessable, repon la supressió que proposen els radicals d'uns certs articles. Un d'aquests articles si no anem errats de comptes, és el que prescriu les formalitats que han de complir els territoris limítrofes. Formalitats complicades que són una garantia de voluntat, de consciència en el desig! No obstant, els diputats radicals temen que aquesta contingència, és a dir, temen que la Catalunya autonòmica esdevingui massa atractiva, massa simpàtica, massa seductora.

I heus ací una altra contradicció dels antiestatuistes: d'una banda ens acusen de particularisme d'esquerpia, de l'altra banda treballen per impedir que comarques com València no puguin confondre's amb nosaltres, baldament ho desitgin la quasi totalitats de llurs habitants.

Tants recels i tantes precaucions han d'encoratjar-nos. Tenim més força de la que ens atorguem nosaltres mateixos en moments d'optimisme. Els que ens combaten prou que se n'adonen. No ens volen concedir altre Estatut que l'Estatut de la por.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: