L'esquerda

Un relat de: Frèdia
Abans d’apagar el llum de la tauleta de nit, el senyor Iu es fixà en la paret que tenia davant del llit i va percebre una esquerda incipient que avançava en diagonal del sostre cap al terra. Al matí següent, l’esquerda travessava la paret d’una punta a l’altra.

El senyor Iu era un home resolutiu. Així doncs, aquella mateixa tarda es va proveir del material necessari i va enguixar i emblanquinar la paret fins que no va quedar cap rastre de l’esquerda desconsiderada que havia gosat irrompre en la seva vida.

L’endemà el senyor Iu s’adonà que els problemes no es resolen emblanquinant-los, perquè allà, de punta a punta de la paret, tornava a ser-hi l’esquerda; ara, però, d’un dit d’amplada.

De res va servir la intervenció d’un especialista en rehabilitació d’edificis. L’esquerda anava creixent en amplària i profunditat. Un matí, la separació entre un tros de paret i l’altre era tan notable com la curiositat del senyor Iu. A penes va passar la mà per l’esquerda obstinada, la paret el va engolir sencer i, un cop engolit, l’esquerda es va tancar.

De seguida la consternació s’apoderà del senyor Iu en notar que al braç dret se li anava obrint una esquerda que, de mica en mica, se li estenia per tot el cos. Primer se li va aixecar la pell. Després la carn va començar a desencaixar-se amb celeritat. Enmig del no-res, d’una penombra instigadora, mentre un estilet invisible li escindia el rostre, li esquinçava els muscles, li seccionava les venes i li badava l’abdomen, d’on ben aviat emergirien les vísceres, el senyor Iu va clissar, amb l’ull sa, la rata que se li acostava amb pas decidit. Llavors, s’esglaià perquè va entendre que no es pot defugir el destí.

Comentaris

  • Moltes felicitats!![Ofensiu]
    allan lee | 11-09-2012

    L'esquerda és una xica obra mestra, i em sento molt feliç que moltes altres persones se'n hagin adonat. Estimada Mercè, n'han de venir molts d'altres, de premis. Tu ets una Crack. Una gran alegria, tinc. Un petó molt fort

    s

  • Novament sóc aquí...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 10-09-2012

    per felicitar-te, Frèdia! El teu relat em va captivar tant bon punt el vas publicar. Ara hi torno per dir-te que m'encanta el teu estil, la forma com expresses els sentiments, com trenes els relats. En fi, ja saps que sóc una admiradora teva incondicional, i que celebro moltíssim el teu premi més que merescut.
    Un petonet, Mercè, i gràcies per les teves paraules de suport. És difícil refer-se de sotregades com la d'aquest estiu; tanmateix, faig el que puc i tiro endavant.
    Mercè

  • 2on PREMI[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-09-2012

    Si voleu comprar el llibre de sentiments, aneu fins aquest ENLLAÇ

    Per altra banda, moltes felicitats Frèdia!!

  • Esfereidor[Ofensiu]
    missatger | 02-07-2012 | Valoració: 10

    Fins hi tot m'han començat a suar les mans, és esfereidor... però m'ha agradat molt. L'he llegit tan ràpid que ara hi tornaré. Et seguiré llegint amb impaciència.

  • Molt bo![Ofensiu]
    Materile | 07-02-2012 | Valoració: 10

    Mentre llegia el relat, la intranquil·litat s'ha apoderat de mi. Sentia una gran tibantó a les mans, ja fa dies que les tinc clivellades i no paro de posar-m'hi cremes, me les he mirat per assegurar-me que no fossin esquerdes; per sort és provocat pel fred.

    Un relat molt original i molt ben tramat. M'ha agradat!!

    Una abraçada,

    Materile

  • Felicitats![Ofensiu]
    deòmises | 04-02-2012

    Pel relat i per haver estat seleccionada.

    Realment, la sensació que queda en llegir el teu relat és força angoixant... I jo que fa un moment mirava un vidre que s'ha clivellat a casa... Ara ni gosaré mirar-lo!

    Chapeau!


    d.

  • Bufa![Ofensiu]
    copernic | 01-02-2012

    Bestial! No et coneixia en aquesta faceta. Tan si és un somni com una elucubració de la ment està molt ben escrit el relat amb tot luxe de detalls que provoquen una mena de repulsa en el lector, senyal inequívol de la teva destresa en crear ambient a través de la descripció.
    Espero que ens regalis més relats i que vagis variant el teu registre. És altament terapèutic deixar-se endur per les pròpies dèries i fantasies.

  • Lavínia | 01-02-2012

    no podem alliberar-nos del nostre destí, Frèdia. És un bon relat, ben construït i que es llegeix d'una tirada.
    Endavant!

  • Un malson terrible[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-01-2012

    afrontar amb serenor el teu destí. Molt bona la teva mostra de terror psicològic que ens engoleix a una nova dimensió de la realitat o de la ficció, perquè no pot ser real? de moment miraré de no apropar-me a cap esquerda de la casa, i de les meves...

    Bon relat Frèdia!

    Ferran

  • Contínuament engolits[Ofensiu]
    allan lee | 18-01-2012

    pels forats negres que apareixen pel nostre voltant, sense poder mai discernir una causa dins de l'altre. M'ha produït un desconcert físic. La paret es menja al senyor Iu per dur-lo a un altre horitzó...on serà irremissiblement tornat a engolir, d'una altra manera més diguem-ne microscòpica...o esquarterada a bocins...m'agrada l'ambient i les imatges molt potents que recrea. El que no veiem no significa que no hi sigui.Quantes realitats amaga un espai que per nosaltres només te unes poques dimensions? Es retorcen unes amb altres aquestes cordes espaials, sempre una entre l'altra, orbitan-se mútuament? Una gran incògnita física i mental. La nostra ceguesa sembla irremeiable. Una història altament inquietant que m'agrada perquè em fa pensar. Una abraçada, estimada Frèdia.

    a

  • destí[Ofensiu]
    franz appa | 15-01-2012

    "els problemes no es resolen emblanquinant-los". Amagar la porqueria sota la catifa, el cap sota l'ala...
    Decidim nosaltres, o creiem que decidim qaun simplement prenem al dictat l'ordre que algun inconscient, subconscient o super-ego ens han xiuxiuejat resolutius?
    El Sr. Iu, resolutiu també, s'enfronta a la realitat des de la fractura abrupta de la lògica del temps i l'espai. Potser, tanmateix, tot el que ens terroritza sigui només l'obertura a una realitat més àmplia.
    En tot cas, un relat que infligeix esquerdes en les nostres conviccions quotidianes.

    Una abraçada,
    franz

  • Bravo![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 15-01-2012

    Has teixit amb pols ferm, amb mà de cirurgià una esplèndida/terrorífica metàfora: l'interior de l'ésser humà. Perquè qualsevol esquerda física no es pot arreglar superficialment; cal anar més enllà, furgar, i descobrir que en el fons hi ha quelcom assignat per a cadascú de nosaltres.
    Molt ben embolcallat el text d'una atmosfera que fa posar els pèls de punta. Terror en estat pur!
    Petonets, Frèdia!

    Mercè

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: