L'esponja

Per el tema escollit, esta ben desemvolupat, en quant a contingut no em fa el pes

es mol bo

sembla un poema amb cara popular d'aparents rodolins... però al final treus una pinzellada magistral
"i l'esponja sospira presa de l'aigua i el cos"
que fa que elevis l'esponja a la categoria de poesia exquisida.
tens una originalitat i unes formes que fan que caigui rendit als teus peus de poetessa... no sé, potser em decideixi a reencarnar-me en esponja!
un petó esponjós!!!

m'ha agradat moltíssim aquest poema!
Tens una capacitat impressionant per fer poesia (i poesia divertida!!!) de tot.
Enhorabona!

Segueixo llegint-te !!!
On has trobat aquesta esponja???

Fantàstic!

Leela

Li doncs tota la raó a en LLIBRE! m'he sentit una verdadera esponja, potser d'aquestes de corall especialitzades per pells delicades que venen a EL CORTE INGLES!
Molts petons!*
Et seguiré llegint :P

Em fa por aquesta capacitat, tal volta innata, de ficar-te a la pell (és un dir) de qualsevol objecte o ésser, per estrambòtic que resulti el joc, i narrar o recitar amb aquesta precisió.

Llegint-te, gairebé m'he sentit esponja (i no té res a veure amb el fet que faci calor i estigui suant... hehe).

És un poema divertit, fresc, àgil. Un joc amb la poesia per part d'algú que té ganes de jugar amb les paraules.

M'ha agradat. I m'ha despertat un somriure.

Fins aviat,

LLIBRE (o el seu alter ego: una tremolosa i acollonida carpeta negra davant el repte comú).

juganera, m'ha fet pensar en la Salzburg que imagino.... refrescant, engolint tots sabons i flaires, alimentada per aigües que la fan créixer, receptora de carícies que la corprenen.... i deixant-se estimar per tot allò que la fa suspirar..... siguin paraules o esdeveniments, aquesta esponja les capta, i mai no es queda seca ni sense suc, .... sempre té coses por oferir!

Una abraçada, Salz, és un plaer tenir-te per aquí.

PS. Recorda que la primera la pago jo.... ;-)

Petonets esponjosos!

Resulta que ara quan he llegit el teu poema tinc mes compenetració amb l´esponja. No ho sé, però sembla com si tinguès vida pròpia. La meva vida amb l´esponjes ja no serà la mateixa.

Molt bo.

fer un comentari com cal del pteu poema, Salzburg, perquè me'n vaig ara mateix de vacances per tot l'agost, però llegint aquest poema, m'he adonat d'un fresc sentit de l'humor gens exempt de bona poesia:
i la pell rep les carícies de l'esponja, s'emtén mentre suspira presa de l'aigua del cos .

M'ha agradat molt, però, repeteixo, et comentaré.

Una abraçada.
Lavínia.

q booo! gracies per dibuixar-me un somriure amb el teu poema, m'ha semblat molt original i divertit.
petons!

XaRoPDeTu

no faig servir esponja... però el teu poema m'ha agradat moltíssim... té un ritme juganer que t'evoca una imatge d'una espoja trapella que va fent el que és propi d'ella..
Divertit!!

L'esponja a la dutxa amb l'aigua, veient com s'infla...

Crec que tindrè que començar a utilitzar-la (l'esponja, no la dutxa, que aquesta ja l'utilitzo).

Si es tant divertida com dius...