L'esperança de la nit

Un relat de: Nàufrag

En sortir del local, al fred vent de la nit m'ha rebut amb una suau carícia. Una sensació de llibertat que em glaça les galtes i fa dansar els meus cabells mentre jo, tramposa, em deixo abraçar pel càlid abric protector.

El mateix vent juganer balla amb les fulles caigudes a terra, vençudes pel cansament d'haver suportat un llarg i feixuc estiu. Estirades sobre la pedra grisa de la vorera endevinen un punt brillant en la fosca nit: una estrella.
No penso esquerdar el seu moment; no els diré que no és cap estrella, que tan sols és un satèl·lit que els homes hem penjat del cel perquè elles puguin veure un estel en la ciutat. Callaré, desaré les paraules en el silenci de la fosca per tal que visquin d'una mentida aquesta nit.
Després, quan vegin sortir el sol, l'escombra les recollirà, mandrosa, per dur-les a la vora del foc que les farà dormir per sempre. Aleshores el vent tornarà a fer-les volar com ho fan ara, però en forma de pols; de la pols dels somnis.

Les meves sabates marquen un compàs tranquil que trenca el profund silenci que la nit dedica a la lluna; avui tampoc ha vingut. Fins i tot ella es rendeix davant la tètrica escena d'un carreró mort i negre.

La dèbil llum ataronjada d'un fanal lluita penosament amb la foscor que s'empassa el carrer. Però la intermitent guanyadora no es rendeix, deixant així al descobert la silueta d'un gat de dol que vigila amb ulls esverats.


Vent mofeta, fulles mortes, homes mentiders, sol assassí, somnis en pols, lluna exiliada, gats covards... em queda a mi alguna esperança?

Comentaris

  • estil[Ofensiu]
    Boo | 07-09-2005 | Valoració: 8

    Se't nota l'estil Cercòs!! :p

    Ens ha marcat, oi tant.

    Petons, ja saps.

  • la tranquilitat[Ofensiu]
    Vida | 12-08-2005 | Valoració: 10

    Què ens ofereix la nit sinó tranquilitat?
    És una descripció fabulosa, perquè explica que amb la implicació de l'home a la Terra, ja la nit no és un moment de reflexió tranquila, ja res no és real, ja res pot ser com en un moment ho va ser.
    Llegia i dessitjava que les paraules no arribèssin al final, que hi haguès més esperança de la nit... És ben veritat el que dius, i m'agrada molt, és real, encisador... continua així, i et puc assegurar que no te'n penediràs ;)

    Raül

  • Guspira | 09-06-2005

    Relat preciós Nàufrag... la nit... la nit ens encisa... ens fa veure-ho tot d'una manera diferent.... els sentiments, les il·lusions i els anhels es reflexen en la foscor, en el cel negre, en les estels.... i ens fa entrar en un món molt més personal on l'ànima és la que mana... el refugi de la nit...

  • i tant que te'n queden...[Ofensiu]
    AtzaVaRa | 08-06-2005

    la nit és traïdora amb els sentiments, perquè ens destapa la part més irracional que tenim, i a vegades, sense lluna, encara ens tornem més bojos...
    M'ha agradat el teu relat, la descripció d'aquesta passejada plena de pensaments adormits en la tranquil·litat dels carrers...m'he imaginat a mi mateixa caminant, i tenint algunes cavil·lacions semblants a les teves...ah, i l'esperança sempre és a sota la pedra del terra que menys t'esperes...

    Una abraçada ben forta,
    AtzaVaRa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nàufrag

Nàufrag

7 Relats

27 Comentaris

10337 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40