Escrit per a ningú

Un relat de: Nàufrag

Estimat silenci,

Tu, invisible amic, anònim confessor. T'escric sense cap motiu aparent: sense voler demanar-te res, sense intenció de donar-te les gràcies. Escric avui sense raons , només per poder mirar-te als ulls quan em llegeixis en aquesta dansa de corves negres; per aconseguir veure a través dels teus ulls inexistents.

Ploren?

Suposo que algun cop hauran plorat, sinó... quina raó tindria el mar per no assecar-se? Però no ho sé, no sé ni tan sols això. Res.

Riuen?

Segur. Cada nit, cada dia, cada cop que algú somriu. Però... ets feliç? Massa difícil adivinar-ho (adivinar-te) entre la boira. Boira...? Fum. Fum espès, irrespirable, incansablement dens, fum enverinat d'idees raonades, fum. Abraça, estreny i ennoega de ràbia.

I no et veig.

Massa lluny, potser? No ho sé. Sento que hi ets, sense ser-hi. El vent suspira i aquest suspir es un murmuri que no es deixa entendre. Així ets tu.

Sí, espero resposta
(...a moltes preguntes)

Comentaris

  • Queca | 04-11-2005

    Ostres tu!! No sé com dir-te el que sento ara mateix. És una barreja de melangia, serietat, somriures i sospirs... No sé noi, el que sí que et puc dir és que m'ha agradat molt! L'enhorabona, trobo que és un relat molt ben aconseguit, sense massa argument, com els que m'agraden a mi.
    Mil besades i una infinitud de somriures per a tu!!

  • .....[Ofensiu]
    Vida | 11-08-2005 | Valoració: 10

    no dic res... nomes vull silenci...
    es una descripcio unica, m'encanta el joc de paraules que fas quan una et porta a parlar de l'altra, preguntes a l'aire, al silenci...
    totes les paraules estan conseguidíssimes, no sé què més dir, romandré en silenci per fer companyia a l'escrit, jeje....
    Raül

  • No tinc paraules...[Ofensiu]
    Sareta_16 | 26-03-2005 | Valoració: 10

    per descriure el que he sentit al llegir aquest escrit...així que només dir-te que m'ha encantat, és genial i ara que regni el silenci...

  • PSSSST.... SILENCI![Ofensiu]
    Capdelin | 04-01-2005 | Valoració: 10

    llegir el poema només amb la mirada, sense veu, sense glops de cervesa ni música de fons... silenci... per gaudir d´aquest escrit de cristall fi que amb soroll es trenca... pentines les fragments, els espaies, els situes, els mimes, repeteixes mots que encadenen silencis de seda... interrogants i parèntesis omplen d´interrogants, de dubtes, de preguntes entre boires incertes... mai havia vist omplir tan bellament... el silenci.
    quedo bocabadat... em sento ple, ric... després d´un plat tan fi...
    felicitats... t´havia buscat per la web i no et trobava... ha valgut la pena... et seguiré llegint amic... comparat amb tu... jo sí que sóc un pobre NÀUFRAG!!!! una abraçada!

  • Endavant company... [Ofensiu]
    Ullets | 01-01-2005 | Valoració: 10

    Aix... Silencis... de vegades tant meravellosos i de vegades tant complicats. M'agrada el joc que fas, com en parles d'ell... com son els teus silencis? Sempre he pensat que quan pots estar en silencia amb algú... és quan realment estàs còmode amb aquella persona. No abans.. que necessites trencar aquell bonic moment, per què "cal parlar a cada instant". No gràcies. Soc molt amant dels silencis... dels que sobretot volen donar a entendre "enteniment, i benestar".
    Endavant!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nàufrag

Nàufrag

7 Relats

27 Comentaris

10362 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40