L'espectacle

He hagut d'aclucar els ulls quan sortia de casa. Vora el portal la multitud de sempre, les veïnes xafarderes, els vells de cafè i conyac prohibits, els joves de tabac mig amagat, els executius amb presses, tots, fins la noieta del quart, han aturat tot moviment i se m'han quedat mirant. Cada dia crec que m'hi he acostumat, però mai ho supero del tot. Mai, i menys avui, aconsegueixo que no m'importi.
Sóc jo, no sóc un espectacle! He fet el que tots vosaltres m'heu condemnat a fer. Han estat disset mesos de pressió, de mirades, de comentaris i de silencis el que m'han dut a l'inevitable... no preteneu ara mirar-vos-ho estranyats.
Damunt la taula de la meva habitació, al costat de l'estoig i del llibre de biologia, ho explico tot. Ho he esscrit amb ploma, com s'escriuen les coses importants. Amb la ploma que em vau regalar fa dos anys... encara té tinta. Ho he escrit sobre un pergamí que he anat a comprar aquest matí a la papereria de davant l'institut. De fet, crec que algú de vosaltres, sense res millor a fer, m'hi ha acompanyat. A ningú, però, se li ha acudit de demanar-me perquè el volia.
No creieu que és fàcil, no imagineu que sigui agradable... s'ha de ser molt, molt valent, més que per fer això que vosaltres m'heu fet. No és la primera vegada, però sí la primera que ho aconsegueixo. O que ho intento de debò.
No em sigueu tan hipòcrites ni tan estúpids d'inventar llàgrimes i incomprensions... No em sigueu tan hipòcrites de seure al davant i mostrar el vostre dolor. Com a mínim, sigueu conseqüents i aneu a celebrar-ho allà mateix on vau anar el dia del meu aniversari... sense mi. Emborratxeu-vos bé i celebreu-ho.
Celebreu també que la meva presència ja no és inoportuna. Celebreu-ho en tot moment, en qualsevol d'aquells moments en què era sobrer, celebreu que ja no ho sigui.
Però que a ningú no se li acudeixi d'horroritzar-se quan veieu el morat del coll. A ningú! Que ningú negui saber què ha lligat aquesta soga al coll. Ningú! Que ningú vessi ni una llàgrima. Ningú!
I pobre del qui es lamenti o s'atreveixi a comentar res. Perquè els morts som somnis, i sabem ser malsons.