L'esfepresó. Entrada 4

ENTRADA 4: Correr per la meua vida.

Duc uns dos dies (segons el meu rellotge) en aquesta illa. Fins al moment he aconseguit sobreviure. Després de l’atac dels cocodrils; vaig començar a pensar que en aquesta illa a part d’humans hi havia altres sers perillosos. Ho vaig comprovar poc després. Eixa nit, la després de la fugida del barranc, la vaig passar amb molt fred. El foc que vaig encendre; amb prou feines aconseguia secar la meua roba. A més a més la humitat era bastant elevada i com es va passar la resta del dia plovent vaig dormir mullat.

A l’endemà el Sol brillava, així i tot el ambient era fred. Els voltats de la cova era un fangal i els mosquits i rantelles revoletjaven per allí. El bosc feia olor a terra banyada i per tot arreu es podien veure cargols. Vaig decidir recol•lectar-ne per a més endavant fer una sopa. Em vaig passar el matí abastint-me entre picades d’insectes.

A l’hora de dinar em vaig una sopa de cargols amb bolets que havia trobat. No tenia molts coneixements de micologia però sabia que aquells no eren verinosos. La veritat es que el dinar em sentà molt bé. Desprès de descansar una estona vaig decidir moure els meus utensilis i buscar un refugi per mi. Un refugi mes amagat i on em pogués defendre de qualsevol atac més fàcilment que allí.

Jo anava donat tombs pel bosc en direcció oest. El fang de la meua roba s’anava secant a causa de calor que feia, de cop i volta ara feien uns 30 graus. En aquella illa el temps estava boig. Camina que caminaràs vaig arribar a camp obert. Una extensa praderia pareguda a la del meu primer dia en aquell tortuós lloc. No m’agradava la perspectiva d’exposar-me tant, però necessitava travessar la pradera si volia arribar a les muntanyes que veia al lluny. L’altra opció era tornar enrere i apart que ja sabia que hi havia podia perdrem. Almenys dirigint-me cap aquelles muntanyes tenia un objectiu.

Vaig començar a caminar. En aquell hi havia moltes vaques pastant i algun que altre cavall salvatge. Esperava que no hi haguera cap bou per allí. No tenia d’enfrenar-me’n a un. La veritat és que aquell indret hi havia herbívors de tot tipus. Inclús es veien xicotet rosegadors. Em trobava a meitat pradera quan desprès d’un soroll fort un vaca caigué a prop meu. Algú havia disparat un tret amb fusell franctirador.

El tret i la cridaria muntada per uns vuit individus amb caputxes provocà una estampida. No sabia si m’havien vist. Prompte vaig esbrinar que sí. Començaren a disparar-me. Menys mal que tenien mal punteria, excepte el franctirador. Si no em va encertar era perquè hi havia molt animals corrents per allí. Vaig decidir fer una jugada arriscada. Em vaig pujar al llom d’un dels cavalls salvatges que corrien espantats en direcció cap a les muntanyes on jo hi volia arribar. El cavall em podia tombar del seu damunt i la resta dels animals en desbandada trepitjar-me. Però pareix que la por de l’escàndol d’aquells humans pesava més que la meua presencia. Així que vaig poder sortir il•lès d’aquell conflicte.

En acostar-me al bosc que em conduiria on jo volia arribar vaig saltar del cavall. Després vaig córrer cap a dins del bosc. Al cap d’uns 20 minuts vaig parar de córrer. Pareixia que estava sol. Silenci. No s’escoltava gran cosa. Em donava la sensació que m’havia adintrat en un bosc obscur on les formes de vida d’allí eren dolentes. M’aclaparava aquell silenci. Escoltava el meu cor bategant desprès aper l’esforç efectuat i la meu fatigosa respiració. El vent empentava les rames i les fulles fent udolar el bosc. A cada pas més branques es partien amb un crec, que en aquell silenci era bastant sonor.

A penes vaig tindre temps d’esquivar l’atac d’una pantera negra. D’on cony sortien aquells animals tant perillosos? Bé aquell moment no era el millor per a pensar en això. Havia de lluitar una vegada més per la meu vida. A prop de la pantera hi vaig poder veure els seus cadells. Estava ensenyar-los a caçar i la presa era jo. Em vaig començar a moure lentament cap enrere, en direcció a les muntanyes. A uns escassos cincs metres hi havia la paret de la muntanya, si aconseguia arribar allí podia escalar una mica i posar-me fora del seu abast. El següent atac de la pantera va ser el tret d’eixida. Vaig córrer amb totes les meues forces. La meua vida hi vindria determinada per la meua velocitat. Quan faltaven uns cinc metres per arribar a la paret vaig saltar. La pantera també ho fer. Mentre jo escalava amb celeritat les seus urpes em feren talls a la cames. Així i tot hi vaig poder escapar viu. Vaig ascendir uns onze metres més. A aquell alçada vaig trobar una cova.
S’estava fent de nit així que la decisió va ser quedar-me.

Ara em trobe aquí descansat. He sobreviscut un dia més en aquest territori sense llei. Si vuic sobreviure hauré de plantejar-me alguna estratègia a seguir. De moment me’n vaig a dormir. Pense que m’ho he guanyat.