L'esfepresó: Entrada 3

L’ESFEPRESÓ ENTRADA 3: PASSAT PER AIGUA.

Acabaré agafant una pulmonia, si no em mata alguna altra cosa abans. El foc crepitava i les espurnes saltaven per tota la cova on m’havia refugiat. Almenys la motxilla que havia aconseguit a la infermeria era impermeable i el contingut no s’havia mullat. En evocar els records del meu viatge fins aquesta cova; veig el prop que he estat d’ofegar-me o alguna cosa pitjor. Almenys a hores d’ara la medicina que m’he pres ha fet efecte i ja no tinc febre.
A l’entrada anterior ens havíem quedat en que anava a descansar després d’haver-me travessat el costat amb ferro oxidat. Doncs bé la humitat del sòl on m’havia a dormit o on m’havia desmaiat, segons es mire, em despertat. A dures penes he obert els ulls. El repicar de l’aigua contra la finestra era molt fort. Mentre caminava a batzegades escoltava el xapoteig dels meus peus a l’aigua. Pareixia ser que plovia molt i l’aigua començava a entrar a dins. Tenint en compte que em trobava en un barranc allò podia ser perillós. Ràpidament, com vaig poder, vaig registrar la infermeria. Vaig trobar una motxilla feta de imperma. Un material que era absolutament impermeable a l’aigua. Ja podies tirar un motxilla feta d’aquest material al fons del mar o d’un riu que el contingut es mantindria sec. Vaig omplir aquesta motxilla de medicaments, xeringues i tot allò que em podia fer falta en un futur em temia que no molt llunyà. També vaig trobar menjar en conserva i un càmping gas xicotet, d’uns tres quilos. Amb això una paella i una capsa de llumins vaig sortir a fora.

El que vaig veure em glaçar el cor per uns instants. L’escena hagués sigut sublim si la meua vida no hagués estat en perill. Una ona d’uns 4 metres d’alçada s’acostava ràpidament cap a mi. De d’aquella distancia s’observa com arrossegava arbres, branques, ferralla etc. Era com monstre marí famolenc que devorava tot allò que trobava al seu pas. Aquella llengua d’aigua venia amb l’objectiu de devorar-me a mi també.
No se pas com vaig poder reaccionar a temps. El meus records son dèbils a causa de l’adrenalina, el que se que vaig córrer al darrere de l’edifici i vaig veure unes escales que duien al teulat. Ràpidament vaig pujar els set metros que separen el terra del sostre. Una vegada allí dalt vaig obrir una porta de servici i vaig tancar la porta. Em vaig agafar a la barana d’unes escales que duien avall i em vaig recolzar a la paret.

L’impacte de l’aigua fa ser brutal. El cop em sacseja contra paret. Quasi perc la consciencia, això hagués sigut letal. Al cap d’uns minuts l’aigua estava a unt de tocar-me. Vaig sortir a l’exterior. En guaitar vaig veure que l’impacte havia arrancat la meitat de la casa. Aquesta no havia caigut per que la ferralla que duia l’ona s’havia incrustat en la infrastructura i havia fet de bastida. L’aigua continua corrent barranc avall. El nivell de l’aigua continua pujant. Prompte em cobriria. Havia de d’eixir d’allí. La corrent era massa fort per tant no hi podia pensar anar-me’n nedant. Havia d’escalar.
Jo em trobava a la vora de la teulada, quasi gratant l’aigua. Dic això perquè aquell moment vaig veure moviment a l’aigua i instintivament em vaig tirar enrere caient al terra. On havia estat jo feia a penes uns segons ara hi havia un gegantí cocodril mossegant l’aire. Vaig la superfície de l’aigua es veien altres figures paregudes. El cocodril m’observava fredament. Vaig començar a retrocedir, sense deixar de mirar-lo, en direcció a la paret del barranc que hi estava a prop. Altres dos cocodrils eixiren de l’aigua i es col·locaren damunt de la teulada- El nivell de l’aigua ja era pràcticament igual que el de l’edifici. Vaig decidir córrer i saltar a la paret abans que em mataren. En mig salt un quart cocodril m’atacà des davall meua. Em vaig agafar a les esquerdes de la paret i el cocodril s’endugué de trofeu un sabata meua entre les seues dents.
Havia de ser ràpid, l’aigua no parada de ascendir. Si en algun moment queia a l’aigua seria el berenar d’aquells sers i no m’apetia. Gràcies a la meua experiència d’escalador vaig començar a escalar la paret. Em feia servir de tot, esquerdes, roques ,arrels... Els animals em rondaven. De quan en quan saltaven i intentàvem capturar-me. Però jo ja estava a altura segura, però no em podia parar. L’aigua no ho feia. Al final amb gran esforç vaig aconseguir pujar els 14 metres que em separaven de la teulada fins a la part més alta del barranc. En total 21 metres des del terra. Almenys això indicava el altímetre del meu braç.
Des de allí dalt vaig poder esbrinar perquè el nivell de l’aigua augmentava tan de pressa. Podia veure a un kilòmetre de la caseta una pressa. Aquesta havia mantingut el tipus, no s’havia ensorrat. Em vaig embenar el peu, havia perdut una sabata i no tenia ganes d’anar a recuperar-la. La bena faria de sabata de moment. Em vaig una mena de basto amb una branca que vaig trobar i em vaig adintrar altra vegada a l’interior del bosc.

No parava de ploure. A cada pas que feia m’enfangava més. En un parell d’ocasions vaig ensopegar i parar de nassos al terra. Tot cobert de fang vaig trobar una xicoteta cova. Que és en la qual em trobe en aquests moments. Vaig aconseguir encendre un foc amb molta feina. Això sí, gràcies a que vaig trobar fusta guardava al fons de la cova. Aquest lloc havia de haver sigut el refugi d’algú. Espere que el seu habitant no hi visca ací, o almenys que no siga un psicòpata.
Ara vaig a menjar alguna cosa. Espere sobreviure per escriure un altra entrada. A partir de dema haure de buscar-me un refugi segur, no sí en algun racó d’aquesta illa ho trobaré, però no puc anar donant voltes. Necessite un lloc un emmagatzemar recursos. Fi de l’entrada.