L'ESFEPRESÓ: Entrada 1: Vaja merda de dia

Un relat de: Raül Gay Pau
L'ESFEPRESÒ

AUTOR: Raül Gay Pau

ENTRADA 1: VAJA MERDA DE DIA

18 de Novembre de 2050

Escric aquest diari entre altres coses per mantindre la cordura dins d'aquest caos. També per deixar constància de le meues vivències; així si morc i algú troba aquest document l'hi puga servir de guia i ajuda, clar que sí morc en les pròximes hores no servirà de molt, per això vuic deixar clara una cosa en aquestes paraules que poden ser les últimes: SOC INNOCENT. I vuic que quede clar per que aquest govern corrupte m'ha condemnat. La veritat no se si tot allò que escriga eixirà alguna vegada a la llum. Però com he dit al principi, escriure m'ajudarà a mantindre la cordura. Per a començar anem a fer un poc d'història recent i així m'organitze un poc les idees i el lector ho podrà entendre; encara que, en principi ,el que vaig ha contar es ven sabut per els que vivem aquest època convulsa, però com no se qui ho pot arribar a llegir preferisc deixar les coses mitjanament clares. Per cert abans que se m'oblide; soc Zack Garcia Montoliu, especialista de cinema.

Anem a remuntar-mos allà sobre l'any 2037, quan jo tenia uns 10 anys. Era una època de bonança econòmica. La gent es podia anar els caps de setmana a sopar o dinar als bars, anar al cinema i amb més o menys esforç s'aconseguia arribar a fi de mes sense moltes penúries. Jo hem divertia molt sortint al carrer (si contra tot pronostic els xiquets d'aquella època no vivien reclosos a les seves cases cara la televisió, l'ordinador o ,com he arribat a escoltar, maquinetes diverses), jugant amb els amics, de tant en tant una partideta a la consola ( però no reclosos) etc. Es a dir, vaig tindre una infància feliç la veritat. Doncs en aquest any s'inaugurà el projecte ESFE. El projecte ja duia uns quants anys en projecte i construcció, sobre el 2030 s'aprovà, però aquella vegada s'anava a inaugurar la primera ESFEPRESÒ.
En que consistia el projecte ESFE? Doncs en aquell època les lleis penals abogaven per la reinserció dels presos a la societat. Revitalitzar-los i reincorporar-los a la societat com a ciutadans de bé. Aquest projecte proposava construir illes artificials, envoltades per una esfera per a que els presos no escaparen, i allí fer-los fer vida en societat. Es a dir, fer-los cultivar els camps, cuidar la ramaderia (per autoabastir-se), construir-se les seves cases, carreteres etc. Es dir fer que els presos formaren una vida social; vigilats, es clar, per la policia,funcionaris del governs, psicòlegs,educadors socials... L'objectiu era que els reclusos aprengueren a treballar en equip, que reberen una bona educació, que s'adonaren que hi havia vida més enllà de la delinqüència i finalment que tornaren a la societat.
El projecte fou un èxit rotund i llevat d'algunes excepcions la majoria dels presos es reicertaven a la societat. I no sols això, es reincertaven amb coneixements professionals, fusters, fontaners, economistes, advocats,actors, metges... Acabaven pagant de sobra el seu deute a la societat, fent més bé que el mal que havien fet. Amb aquesta efectivitat es decidí en el 2038 construir més ESFEPRESÒNS. Evidentment en un any no sortiren professionals, però ja s'observava milloria en els presos i per això es decidí construir més.

Al 2042 ja hi havien en funcionament unes 20 ESFEPRESÒNS, pareix que són moltes per a tants pocs anys, però en aquell període la tecnologia era molt puntera, en qüestió d'un any es podia construir una illa funcional. Per tant si es començaren a construir diverses illes, en un any estaven disponibles. Actualment, però, la tecnologia puntera sols està a l'abast dels grans magnats i del corrupte governs. Cinc anys desprès en el 2047 començà el declivi de la societat. Es a dir fa tres anys que estem en el que la gent coneix com l'era del caos.
Ja se que el nom dels períodes els posen els historiadors una vegada passada l'època. Potser, que en un futur es conega amb un altre nom. Però si sents a la gent parlar pel carrer s'escolta el terme era del caos.

De moment deixaré de banda el funcionament intern de les ESFEPRESÒNS, també hi ha que tindre en que compte que tinc una idea de que són a causa tota la publicitat que es va fer sobre aquestes. A l'escola les estudiàrem a nivell bàsic, es feren pel·lícules etc. Doncs bé en aquests moments jo soc un pres del que són actualment les ESFEPRESÒNS. I no te res a veure amb el que eren o el que havien de ser. El govern a corrompent el projecte ESFE. La illa és un camp de batalla. Però no avancem fets. En aquests moment el que m'interessa és explicar la meua innocència i com he acabat reclòs aquí.

Com ja he avançat al principi jo soc un especialista de cine. Sense entrar molt a fons amb la meu formació he estudiat interpretació, literatura, cine, guió etc. A part estic en bona forma física com a especialista que soc. Doncs bé jo estava a l'atur des de feia un parell de mesos. La industria del cinema estava malament. Els sous anaven baixant i el cinema augmentant. Per tant la gent deixà d'anar al cinema i al obtindre menys ingressos en comptes de baixar els preus del cinema anaven augmentant-lo per tant la situació va ser insostenible. El cinema ha passat ha ser cosa de grans empresaris i ja no fan falta especialistes (ja que no es fan tantes pel·lícules). Cal nomenar que hi apareixen projectes independents, de gent de casa que produeix. Si continue viu ja aniré explicant a poc a poc com es la societat actual.
Aleshores estava sense feina i aquesta matinada venia de fer-me una cervesa quan; mentre m'adintrava per un carreró poc acollidor (últimament aquesta mena de carrerons pocs il·luminats i plens de fem havien augmentat (cal dir que havia de travessar aquest lloc per poder arribar a casa meua sense haver de fer un gran rodeig)); he escoltat un crit. Ràpidament m'he acostat cap al lloc d'on provenia el crit. En mig carreró hi havia un xiquet assegut al terra mig aclaparat. Li havien fotut un cop de puny. I mes endavant, al darrere d'un contenidor de fem hi havia un individu que intentava a forçar a la que vaig suposar que era la mare del xiquet. Aquest tipus intentava baixar les bragues de la xica mentre la retenia contra el terra. Jo he intervingut i li he llevat a aquell bestia del damunt. En veure's lliures la mare; després de adonar-me una mirada d'agraïment; ha anat corrent cap el seu fill, l'ha agafat en braços i ha fugit d'allí. Menys mal! Aleshores estàvem eixe ser amb els pantalons baixats i jo. Resulta que ha tret una pistola de la jaqueta que duia i ha demanat reforços, era un poli! Fins a la pròpia policia havia arribat la corrupció. Ara la poli treballava per las corruptes del govern i no per al ciutadà. Potser algú es salve. Doncs han arribat reforços m'han detés i en poques hores m'han jutjat i m'han condemnat culpable d'atemptat a l'autoritat. La pena? Trasllat de per vida a una ESFEPRESÒ.

Vuic aclarir algunes coses,en l'estat actual de la societat hi ha molt d'atur, molt misèria. Treball precari, no s'arriba a final de més, no hi ha prou recursos per a mantindre les cases caldejades a l'hivern (si es que tens habitatge, que eixa es l'altra). Doncs en aquest caldo de cultiu la gent es va fartar. No li pareixia just, i amb raó, que banquers, polítics, grans empresaris robaren, s'endugueren els diners tots i a sobre baixaren les prestacions socials. A més a més els governant tiraven les culpes de tota aquella crisis econòmica al poble. Que havien viscut per damunt de les seves possibilitats, que havien de baixar-se els seus etc. Mentre que ells s'augmentaven els sous, buidaven els fons públics, robaven a grapats. Començaren a augmentar les manifestacions de tot tipus, sanitaris que demanaven que no retallaren en cobertura medica (el 50% de la població no tenia segur medic), professors que demandaven una millor educació i que no augmentaren les taxes, treballadors que ja no vivien sobrevivien... Que va fer el govern? Allò lògic hauria sigut lluitar contra la corrupció, fer que tot aquell que s'haguera endut diners a mansalva passés una temporada per la ESFEPRESÒ i aprengués a viure en societat. Doncs no, criminalitzà la protesta social i cancel·là el projecte ESFE. Retiraren tots els fons. Els funcionaris abandonaren les illes. Quedaren els presos abandonats en l'illa sense educadors. Sense ningú que controles els criminals més perillosos. Ara les ESFEPRESÒNS no serien llocs de reinserció sinó llocs on també s'abocaven tots els dissidents del govern junts els criminals. Mesclaven gent que havia acudit a manifestacions i havia secundat vagues, periodistes que criticaven el regim, cineastes crítics , metges que ajudaven a la gent (es a dir molt persones que no eren criminals) amb assassins, violadors, lladres violents, terroristes,etc. Es a dir, les ESFEPRESONS on el govern llençava i abandonava tots aquells que els molestaven. La gent agafa por i deixà de protestar. Assumiren la seua nova condició de esclaus. El govern havia guanyat. I no ho fer de cop, ho va fer poc a poc. Pujant impostos, fent pegar recàrrecs de les medicines, anant retallant drets socials, enviant antidisturbis a manifestacions... I finalment en la gent nugada ens trobem en la situació actual. Una vegada et condemnaven a una ESFEPRESÒ ja no et treien d'allí.

Aleshores sense escoltar la meua declaració, sense un advocat que em defengués m'han fet pujar a mena d'avió militar amb uns 50 presos més. Desprès d'una hora de vol hem arribat al nostre nou lloc de residencia. Ens han dut a una plataforma situada a la part més alta de la esfera. I un per un ens han fet llençar-mos per un tobogan que ens ha dut a l'interior d'una habitació situada ja dins la esfera. Una vegada els 50 hem arribat baix S'ha tancat l'eixida del tobogan automàticament amb unes pesades comportes. Al davant nostre hi havien dues mampares del acer mes resistent descobert. Ni una bomba nuclear podria rebentar aquestes portes. S'han obert i hem sortit a una explanada. No més hem traspassat les comportes tots; aquestes s'han tancat amb un sonor grinyol. I allí ens hem trobat 50 persones en una explanada. A un 100 metres a la dreta hi havia un bosquet i la esquerra a uns 500 metres s'observava un altre. Doncs de la dreta han sortit unes 10 persones amb bats de beisbol. Sense dir ni mu s'han acostat i el que pareixia el lider, un home calb i gros, ha incrustat el tàbic nassal a dins del cervell a uns dels meus; anem a dir-los, companys. El xic d'uns 24 anys ha caigut desplomat i acte el tipus gros ha tret una navalla. Ha començat a tallar trossos de carn del cadàver i ha començat a menjar-se'l. En eixe moment he caigut en qui era. Era el criminal conegut com a Cerdus Ronya el caníbal. Condemnat a la ESFEPRESÒ per una serie d'assassinats que va cometre en els quals acabava menjant-se a les víctimes, o almenys parts d'elles. Després del impacte inicial els 49 restants hem començat a córrer cap al bosc situat a la dreta. Ha donat la sensació que ens deixaven córrer per a caçar-nos perquè uns trenta segons després de que començarem a fugir ens han perseguit. Potser que si ens haguérem agrupat i plantat cara podríem haver-los reduït, però la cosa ens ha agafat per sorpresa. Mentre corria veia com alguns, els drogoaddictes i els més majors, que tenien una pitjor condició física, anaven caient a cause dels membres del grup dels bats. Jo anava corrent i en algun moment se m'ha parat detindrem i ajudar-los, pensament que desapareixia ràpidament al comprendre que jo a soles poc podia fer a part de morir. Em senc una mica culpable, era una situació inesperada en un lloc desconegut. Espere que el lector d'aquest document ho puga entendre. Quan els els sobrevivents estàvem arribant al bosc, seguits per crits sanguinaris del bosc al qual ens acostàvem han aparegut una desena de persones més, també amb bats. Alguns més han caigut davant dels cops vinguts d'imprevists. Els que hem quedat vius ens hem desperdigolat per dins dels bosc. En una ultima mirada abans d'adintrar-me al bosc he vist com arrastaven pels peus a les víctimes com si foren preses de cacera i remataven als que encara estaven vius.
No se quant de temps he corrent pel bosc, potser minuts, hores, no ho se. En una que altra ocasió he ensopegat en alguna que altra arrel, he travessat un riuet, m'he enfangat. Estava molt espantat, inclús ara encara ho estic, supose que es normal. Realment no se si alguna vegada la meua vida ha estant tant en perill, almenys que treballava els perills estaven en un entorn controlat. La meua ment encara no assimila del tot aquest nivell de barbàrie i potser que aquesta illa aquest nivell puga augmentar. Aquesta illa és molt gran; té una extenció d'uns 100 kilometres quadrats. Tenint en compte que el govern du uns quants anys soltant criminals i no criminals sense control a l'illa hi pot hi haure molt gent, si no han mort o els han assassinat.
El clima estava, ara no se si està operatiu el sistema, regulat per una tecnologia que no vaig a explicar perquè se, l'únic que se es que des de la sala de control es decideix el clima de l'illa. Normalment regulant la collita o emulant la que hi ha al país. Dins la ESFEPRESÓ s'ha muntat tot un ecosistema. De totes formes hi han hagut algun que altre problema de descontrol, ja que no es pot tindre sotmès al 100 el clima. Pareix que se moltes coses de l'illa i això es degut a que un dels guionistes que treballava amb mi havia desenvolupat un guió d'una pel·lícula sobre aquest lloc feia un quants anys; quant encara funcionava com tocava; i em contava detalls sobre les illes.

Després d'unes quantes hores deambulant pel bosc he trobat una caseta que aparent-ment està abandonada. Me amagat en una habitcio allunyada de la porta. Amb finestreta per on puc vigilar si ve algú o fugir donat el cas. I si us pregunteu com estic escrivint aquest text aquí ve la resposta. Al mercat hi ha producte tecnològic que es podria considerar com una tableta però que inserida per davall la pell. Aquesta es tàctil, però no sols pots escriure a sobre la pell sinó que pots fer que aparega del teu braç una holografia tàctil. Es a dir puc fer aparèixer un holograma amb forma de tableta física estàndard, de petit portàtil( que és el que estic gastant utilitzant una ma per a escriure) entre altres. Evidentment com acabe de dir l'inconvenient que te es que sols pots utilitzar una ma per a escriure ja que l'altre braç l'has de tindre encarat de la forma que et vinga millor per al que vuigues fer. A veure si puc dibuixar més o menys com es:

Vuic fer una ultima reflexió per donar per tancada aquesta entrada:
Somnis i esperances truncats per un govern corrupte. Des de xicotets ens han ensenyat que si volies ser alguna cosa a la vida havies d'estudiar. Milers de jóvens, i no tant joves. Han crescut amb aquesta idea i ara estan estancats en un carreró sense sortida. I en part es veritat que en estudis millor però després observes que els que havien de vetlar per eixe ideal ho estant tirant pel desaigüe. Aquesta idea està, al meu parèixer, frustrant a milers de persones. Potser, molt possiblement, que en part siga culpa nostra. Ens hem deixat embaucar i dur per una panda d'impresentables que sols volen diners. Molts d'ells ni han estudiat ni han donat cop a l'aigua. I la gent es deixava dur per les mentides d'aquells que ens governen. Engegues la la televisió i veus cada programa que te milions de seguidors i que la seua qualitat té molt a desitjar. Jo no soc millor que ells. Però frustra cada vegada més que els estudiat no arriben enlloc, que tot allò que ens havien dit no ens serveix, de moment, per a res. No tinc res en contra dels que han estudiat, tot el món té dret a elegir el que pense que es convenient a la seva vida. De fet es molt digne. El que dic, es que tot aquells que han aguantat burles dels seus companys (no per part de tots), que han decidit postergar el seu plaer personal vivint amb els pares, no sortint i quedar-se a casa, fent unes perspectives de futur, aguantant el bulling, resistint... estiguen com estan. Que com no tenen experiència no els vuiguen. I dic jo, si no et donen l'oportunitat com a tindre experiència? Els pares d'aquest estudiants han aportat els seus diners per que els seus fills estudiaren, hores i hores de suor i vegades sang per a que vegen que els seus esforços no han servit. Així es deuen de sentir molts pares, esperances truncades. Una cosa es decidir no estudiar i treballar i altre es rebolcar-se amb la ignorància i continuar votant a aquells que ens han conduit a aquesta situació. No dic que jo haja fet bé,jo també soc culpable. Sols intente obrir els ulls a la gent. Almenys si es esclava que siga conscient de que ho és. Diuen que no hi ha pitjor cec que qui no vol vore. També hem de caure en l'error de sentir-se superior per tindre estudis; això un error garrafal. Quan més estudis tingues no eres ni millor ni superior; no eres més digne que el que ha decidit no estudiar. El que critique és tot aquell que es clava en els estudiants, el bulling a les aules etc. Però com anava dient no hi ha caure en la prepotència que tenen alguns estudiants pensant-se que són superior. Jo sols demane respecte per a tot el món. Ni que uns amarguen la vida dels alumnes ni que altres qualifiquen de inferiors als altres; cadascun es com és. Sí tots ens posarem per la feina altre gall cantaria. Una de les coses que més hem fot son aquells que disculpen les accions dels govern, grans empresaris ( no tots clar), entre altres, dient que ells farien el mateix. Doncs jo dic, si tu faries el mateix tu i ells a la presó i a complir les obligacions legals en el cas que es demostrara el que heu fet. Si tu ho faries es problema teu, la resta ( la gent que no veu això), vol justícia. És curiós veure a la gent com continua recolzant als esportistes, cantants, actors, famosos... quan els han descobert defraudant diners. Potser tingam els que ens meresquem, però pense que no hi ha dret a això. Estic fins als nassos, després els roba-gallines són els mes penats i els lladres de guant blanc són tractats com a herois. I no estic a favor ni d'uns ni d'altres, però justícia per a tots igual. Potser que el roba-gallines ho faça per necessita, però una persona que teu un sou de milions quina necessitat té de robar? Per a mi te més delit els lladres de guant blanc que els altres. En canvi a aquets se'ls justifica dient que ells farien el mateix en el seu lloc. Doncs no et queixes. Ho senc molt per aquest paraules però en aquest moment estic molt frustrant. Vec al meu voltant tanta injustícia... Xiquets que passen fam (i que després els governs ho neguen o tiren la culpa als altres), gent abocada al carrer, que no tenen ni plats per a menjar. Gent que considera a altres de classe inferior. Potser l'única solució siga saltar el mur i sortir d'aquest carreró sense sortida. Quants més saltem més forts serem per lluitar contra la injustícia.

P.D: Encara que no m'arrepentisc de haver salvat a la dona i el seu fill he decidit nomenar aquesta entrada una merda de dia per raons obies: El corrupte govern està fent que els dies de la gent siguen una merda. Supose que després de tot el que he vist en el duc de dia em puga permetre qualificar el dia com a merda de dia. També aclarir que es poden deixar on vuigues xicotets registres del que has escrit com arxius mantesos en energia latent. També es una tecnologia que tenim. Diga'm es poden deixar mini usb energètics amagats per on vuigues. I que amagaré per si de cas morc. Si sobrevisc el recuperaré (sols es podem recuperar amb certs tipús d'aparells, un d'ells el dispositiu que tinc jo al braç). Vaig a amagar-lo en un raconet de l'habitació on done el sol, perquè no ho he dit, però aquest aparell es recarrega amb energia solar per tant també mante esta mena de energia latent carregada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer