L'Escamot de vol de l'Anticicló de les Açores.

Roggero n'era l'homicida. No en tinc cap dubte. L'ensinistrador de puces no podia suportar que l'Escamot de vol de l'Anticicló de les Açores fos l'espectacle mes llorejat del circ. Ell va posar l'insecticida que va acabar amb les meves estimades periplanetas auratus.

Les vaig enterrar en una capça de sabates. Sempre més les recordaré com les vaig trobar, panxa amunt, les potetes encongides en una última contracció agònica.

Les meves paneroles daurades i jo érem molt més que un equip i el seu instructor. Amics inseparables que havien superat mil penúries. Ens necessitàvem i ens estimàvem. Anys de treball minuciós, d'esforços constants dedicats a convertir-les en el grup d'acròbates més famoses del continent havien forjat un lligam indissoluble.

Vaig convidar el Roggero a l'últim assaig abans de l'estrena, i aquest va ser el meu error.
Les vaig presentar vestit amb un frac daurat, nou per l'ocasió, interpretant una polca al violí. Elles apareixien dansant en filera, saludant entre tombarelles i cabrioles.
Llavors, mentre pujaven fins el sostre de la carpa per executar el triple mortal amb manilles, jo encenia els anells de foc.
Recordo com plorava quan desplegaven la seva màgia: les piruetes perfectes, els arcs lluminosos traçats amb el parpelleig de les ales, escampant un polsim daurat, com amazones voladores encegant-nos amb la seva lluentor.

Mai els ulls dels homes podran contemplar tanta bellesa. Restaré per sempre com un fracassat que va ser incapaç de protegir el que més estimava.
Ara he tornat a l'illa on tot va començar.
Avui, dret sobre els espadats, desafiaré l'onatge, tocant una última polca com el dia llunyà en que un tifó em va dur les meves camarades.
Després tornaré a ser el borratxo d'abans. D'aquí un temps, quan l'alcohol esmorteixi el dolor, hauré oblidat si l'Escamot de vol de l'Anticicló de les Açores va existir un dia, o només va ser producte de les meves al•lucinacions.