Les quatre granotes

- Havia una vegada...
- Ep ! amic Follet, què dius ?
- Hola Joan, T’explico un conte.
- Un conte ? Ja sóc gran !
- No cal que ho diguis. Ja ho sé. És un conte per gent gran.
- T’escolto.
- Havia una vegada... Quatre granotes que nedaven, saltaven vivien en un estany del Parc de la Ciutat.
Aquestes granotes tenien uns noms curiosos:

La granota del SALT PUNYENT
La granota del SALT COMPANYIA
La granota del Salt SILENCIÓS
La granota del SAL SOROLLÓS

- Follet, els noms són molt provocatius i...
- Espera Joan... escolta el conte.
- Endavant !
- Havia una vegada...
Les quatre granotes van fer un gran salt i aterrà a la finestra d’en Robert.
La finestra era entreoberta... per la ventilació, i això afavorí que les granotes amb un altre salt, entraren a la seva casa.

En Robert no hi era. Les granotes volien connectà amb ell i planificaven una estratègia de contacte.

La Granota SAL PUNYENT digué:
- Jo vull ser la primera a xerrar amb ell !
- Per què ? Exclamà la Granota SALT SILENCIÓS.
- Segur que en Robert té zones on punxar-lo.
- Jo creia que la visita era amistosa, afirmà la Granota SALT COMPANYIA.
- I si primer fem que ens descobreixi i veiem com reacciona... afegir Granota SALT SOROLLÓS.
- D’acord ! Escampeu-vos per l’habitació i deixeu-vos veure... va dir Granota SALT PUNYENT.
- I recordeu que volem connectà amistosament...
- Totes contestà amb un croac, croac,croac.

Aviat va aparèixer a l’habitació en Robert. I sorprès descobrir escampades a les quatre granotes. El primer que va fer va ser obrir la finestra de bat a bat i agafar l’escombra.

Les quatre granotes d’un salt es van reunir i amb mica de por o respecte el miraven dolçament.

En Robert va notar aquesta dolça mirada.

- Com t’anomenes humà ? li pregunta Granota SALT COMPANYIA.
- Robert. Però que feu aquí... i parleu com els humans ?
- Som quatre granotes aventureres i de salt en salt hem vingut a veure’t i xerrar una estona.
- Jo mai he xerrat amb granotes.
- Doncs ja tens una experiència per explicar.
- Xerren doncs ?
- Sols és una curta estona, Robert. Necessitem tornar a l’aigua del Parc. Comentà Granota SALT SILENCIÓS.
- Escolta Robert. Ens presentem i opines sobre els nostres noms.. Què et sembla ?
- Teniu noms ?
- Sí. I no sabem qui ens va anomenar, però varen néixer amb una tarja a la pell i des de llavors saltem i saltem amb aquests noms.
- Digueu.
- Recorda que ens has de dir què et suggereix...
- D’acord.
- Jo sóc Granota SALT PUNYENT
- Em suggereix que ets una granota aventurera, t’agrada descobrir, cerques novetats. Admiro aquestes qualitats.
- I jo Granota SALT COMPANYIA
- Valoro molt la companyia. Vingui o la trobi saltant o caminant. Conversar, Escoltar. M’agrada molt.
- I de mi què dius ? Sóc la Granota SALT SOROLLÓS.
- No m’agraden els sorolls. Espatllen la convivència. Encara que a vegades fer-se notar també pot ser un bon suport. El, soroll un reclam fet amb respecte.
- La darrera granota va dir: I de mi què opines ? Sóc la Granota SALT SILENCIÓS.
- Sóc amant del silenci. Em porta pau i claredat en el meu creixement com persona. Cerco diàriament estones de silenci. A vegades soroll i silenci van plegats.

Les quatre granotes es van reunir i a cor, exclamà:

- Robert ens agradat escoltà aquestes opinions teves com humà. Gràcies. Com a granotes ho practicarem.
- Jo també m’enrecordaré molt de vosaltres i els vostres noms estimulants i dels vostres salts. Torneu quan vulgueu.
- Adéu Robert !
- Adéu Granotes ! Us obro la finestra.

I les quatre granotes van donà un gran salt i desaparegué.