Les oportunitats (després de llegir Khalil Gibran)

Un relat de: Grünewald

La Bellesa és la muntanya cimera,
l'Amor la més alta de les estrelles,
el meu món un gra més de sorra
i la lluna testimoni de l'existència.

La sorra és al terra, junta però sola, espera.
El mar és a prop i pot fer-la empényer.
La calor porta els núvols a créixer
i la sorra pot tocar el cel abans de desaparéixer.



Així, la vida ens brinda oportunitats que cal aprofitar.
No perdem aquestes ocasions perquè potser no es tornen a presentar.
Aquestes ensenyances són com el pà per la fam.

Comentaris

  • Les oportunitats són d'or...[Ofensiu]
    brideshead | 19-05-2006 | Valoració: 10

    tu mateix ho dius. Si les veus venir, cal saber-les entomar i si se t'escapen, els has d'anar al darrera, perquè poden fugir, com les papallones a l'estiu.

    Una bona reflexió. Un bon poema.

    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Grünewald

Grünewald

53 Relats

117 Comentaris

59747 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nat a Barcelona, m'he inclinat per la Història de l'Art, però sempre m'hagués agradat fer filologia catalana. La poesia sempre m'ha agradat: llegir-la i practicar-la. Trobo que és un magnífic instrument per a expressar idees, conceptes, sensacions i sentiments de forma llire i expressiva. Ben mirat, la poesia és -com altres manifestacions- expressió per sobre de tot. Cal sentir-la, viure-la, respirar-la,... Poesia i vida és tot un, una unitat indestriable i totalitzadora. Així soc jo, així són els meus versos.