Les obscures idees filosofiques de l'Adrià...

Una visió pessimista. Que no l'he de tenir? Al munt de coses mal fetes... que m'importa a mi, ja sé que, ni jo, ni les taronges, som reals..
Vivia una vida poc social, però era feliç, era un antisocial. Li agradava d'estar sol i llegir contes d'animals que parlen, faules. Li agradava que no parlessin d'ell, ni al davant, ni al darrera. El fet que estigui escrivint la vida d'un personatge imaginari, potser és preocupant, la causa, la sé, la soledat...
Tot va ser que sortint de la perruqueria de la meva amiga, la Belén, amb la sensació de tenir el cap desprotegit, vaig anar a parar a la botiga, qui diu botiga diu saló de Bellesa, que hi havia just al davant, i on acostumava a dirigir-me amb el motiu de nous piercings, ja fossin referint-se al forat, o a l'arracada. Era tancat. La Júlia, la propietària, i molt amiga meva degut a les constants visites realitzades al seu establiment, que ja abans he comentat, devia haver sortit a fer algun encàrrec i encara no havia tornat. Al cap, hi tenia fred.
Vaig avançar per l'estret carrer Gras, fins a arribar a la cantonada del carrer Santa Madrona, a la dreta, hi havia el forn de pa, on es preparaven els més dolços pastissets de tot el poble, al meu parer. També tancat. Era tot estrany, em sentia sol, dos dels establiments que acostumava a visitar, no es trobaven disponibles, no sabia a qui trucar, llavors, em vaig posar a pensar en una cosa, la necessita de persones...