Les influències

El que ara explicaré, és la primera vegada que ho faig públic i, en contra del que es pugui pensar, no és la vanitat que m'empeny a fer-ho, val a dir que justificada si fos el cas, per la magnificència que el lector podrà apreciar en tot el que envolta aquest succés, sinó un afany de rigorositat biogràfica cap a una altra persona més que un fet d'implicaions històriques, que m'obliga a deixar-ne constància escrita en honor a la veritat i consciència meva.
El cas és que una vegada, d'això ja fa uns quants anys, estant per casa fent no sé què, vingué a visitar-me el rei. Es presentà així mateix, sol i sense avisar. Una de les coses que em van sobtar més, va ser l'horari. No sabria dir exactament quina hora era, però era tard, hora de sopar, i això, en un personatge insigne (confeso una plena ignorància en la gestió del temps que demana sobirana professió) em va xocar. Amb el temps he dedicat moltes hores a recordar aquell encontre i he arribat a la conclusió que la promptesa d'audiència reial és inversament proporcional a la importància del demandant.
Un cop fetes les presentacions, que van consistir en verificar la identitat ja coneguda l'un de l'altre (es veu que havia rebut informes meus), el vaig fer passar i seure al sofà del menjador, no sense fingir una falsa modèstia provocada pels prejudicis que la societat ens amara quan el contrast de riquesa material és desorbitat. Quan bonament li vaig oferir un mossec o refrigeri, em va sortir amb la qüestió dels enverinaments; que evidentment no desconfiava de la meva persona, però que el protocol l'exhortava a no ingerir res que no aprovés el catador reial. Aprofitant que aquest tema obria un filó en la conversa, li vaig comentar la creença popular que el rei no podia anar sol pels llocs, tot i que males llengües o llegendes urbanes l'havien ubicat en indrets insospitats (vaig procurar no incidir la qüestió de la reputació) totalment sol i amb condició d'incògnit. Em va contestar que me'n faria creus de la quantitat ingent de comitiva que traginava a tota hora, i també en aquell moment, ocupant part del carrer i terrats del voltant; de manera que no existien ocasions per burlar el servei, ni que ell demanés una concesió li seria permès tal desig.
- De fet -va continuar- aquesta visita forma part d'una voluntat personal expresada i demanada insistentment des de fa temps, de poder defugir, ni que sigui per uns minuts, els meus deures imposats i la cort que em segueix. Tot i que no se m'ha concedit l'alliberament total del sèguit, que m'espera a baix, és un primer pas que, d'altra banda, ha arribat condicionat per un descens, segons els sondejos, de la popularitat reial, que ha fet valorar positivament als assessors de casa iniciatives populars com aquesta. Només ha calgut una mena d'estudi de mercat per seleccionar ciutadants sense antecedents criminals i cultura acceptable a qui visitar.
Un cop exposat el motiu de la visita, em vaig mostrar deferent en la causa exposant-li que m'avenia plenament al seu anhel, que només faltaria, i que a casa sempre hi tindria la porta oberta.
La conversa s'allargà una mitja hora, plena d'un desig mutu d'aprofundir en detalls quotidians de les nostres allunyades formes d'ocupar la vida. Per la part que em toca, he de dir que em va sorprendre l'alt nivell de coneixament de sa magestat en qüestions relacionades amb el meu negociat (es veu que els instrueixen en tots els camps, podent mantenir en el mateix nivell de discerniment una conversa sobre física quàntica com una del conreu del salsafí). Pel que fa a les seves revelacions, cap posava en perill la seguretat del pais, i només destacaria un consell que em va donar en un moment de la conversa quan va decaure lleugerament la seva autoestima en no sentir-se massa útil a l'hora d'orientar-me quin model de cotxe m'esquieia més.
- Sobretot, no contracteu mai un xofer italià -em va dir.No tant per la manera de conduir com per la conversa que et donen, no paren d'apuntar-se preteses victòries!
La trobada s'acabà amb les cues de tota visita de bona voluntat, que si gràcies per tot, que a disposar, que ja ho sabeu, i que sobretot, records de part meva a sa magestat la reina.