Les biblioteques.

Un relat de: Vermella
Normalment, no ho faig, tinc altres coses a fer: estudiar, anar a córrer, quedar amb les amigues, etc. Durant una setmana, cinc dies, et poden passar més coses que en dos mesos. El fet que fa que estiguis sempre enfeinada o capficada en un tema, fa que al mateix moment passin coses que ni tu t’esperes.

Però mai ningú fa aquesta pensament, mai ningú a final de setmana veu lo meravelloses que han sigut aquells dies, o que avorrida, o trista, depèn de cada un.

Com ve he dit, aquesta pensament jo tampoc el faig mai, assimil tot el que m’ha passat, però conscienciar-me interiorment de cada moment no ho faig mai, no ho veig necessari, però crec que és una cosa que hauríem de fer tots, potser així, trobaríem el perquè de petites coses, o simplement la satisfacció d’haver acabat la setmana bé.

Però aquell Divendres sí, si que ho vaig fer, ho necessitava. Necessitava un lloc tranquil per recordar, o per pensar que passava, havia sigut una setmana diferent. Un sol fet, uns petits gestos, havien fet que deixés la meva vida dels Divendres per centrar-me en aquell sol tema, l’amor.

Vaig anar a la biblioteca, era el lloc ideal. Prestatgeries immenses de tot tipus de llibre, un silenci tranquil, on tots busquen el mateix, la concentració i la pau. Un lloc on les lletres, la ciència, la moralitat, la saviesa, l’art, l’escriptura, la lectura, la filosofia, la vida en si, prenen color. On sents que estàs enredoltada de gent que sap molt, gent que fa que siguis com ets, que tinguis una ideologia, que t’agradi una cosa més que l’altre, gent que viu de la saviesa, que regala saviesa, que busca més saviesa, que intenta que el món raoni, que aprengui... Tot això s’uneix a les biblioteques, per això per mi és el lloc perfecte per pensar, reflexionar, creure i seguir endavant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer