Cercador
La nit de Sant Joan
Un relat de: Vermella- Compartir:
Des de casa sent a festa, l'ànima de la gent, sent la música de la vida, sent la força de la felicitat, sent la nit de Sant Joan. Tot això em turmenta, perquè em fa recordar la meva primera nit de Sant Joan. Diuen que per Sant Joan surt l'amor de les persones, surt la felicitat d'on menys t'ho esperes, surt la rialla de la persona més trista, surt el coratge del nen tímid, surt la primera nit màgica d'uns adolescents.
Cada segon que passa, pens en cada segon de fa un any, en cada segon que l'Aleix em mirava, en cada segon que l'Aleix em va dir "no voldria estar a un lloc millor sense tu", en cada segon que jo plorava de riure, en cada segon que vàrem gaudir a la vora de la mar, amb el soroll de les ones, amb el tacte de l'arena, amb la llum de les estrelles, amb l'amor de l'Aleix.
Estic disposada a sortir de casa i gaudir d'una altra nit de Sant Joan. Sé que no serà amb l'Aleix, sé que no serà amb les mateixes estrelles que ens varen veure sota la càlida sorra, sé que no serà amb les mateixes mirades de complicitat, però i si resulta que és encara millor? I si resulta que no fa falta repetir un fet perquè sigui millor que l'anterior? I si una experiència totalment diferent em fa pensar que no l'únic perfecte va ca ser aquella nit, sinó aquesta? I si les meves amigues em donen el coratge per veure que no només l'amor d'un noi en una nit formidable és important? I si el que és important és que encara ric i que tinc més ganes de riure?
Cada segon que passa, pens en cada segon de fa un any, en cada segon que l'Aleix em mirava, en cada segon que l'Aleix em va dir "no voldria estar a un lloc millor sense tu", en cada segon que jo plorava de riure, en cada segon que vàrem gaudir a la vora de la mar, amb el soroll de les ones, amb el tacte de l'arena, amb la llum de les estrelles, amb l'amor de l'Aleix.
Estic disposada a sortir de casa i gaudir d'una altra nit de Sant Joan. Sé que no serà amb l'Aleix, sé que no serà amb les mateixes estrelles que ens varen veure sota la càlida sorra, sé que no serà amb les mateixes mirades de complicitat, però i si resulta que és encara millor? I si resulta que no fa falta repetir un fet perquè sigui millor que l'anterior? I si una experiència totalment diferent em fa pensar que no l'únic perfecte va ca ser aquella nit, sinó aquesta? I si les meves amigues em donen el coratge per veure que no només l'amor d'un noi en una nit formidable és important? I si el que és important és que encara ric i que tinc més ganes de riure?
