La realitat i el conte

Un relat de: Vermella
- Què passa després? No té un final feliç com un conte?

- No reina meva, no té un final feliç com un conte...

- Això vol dir que no és un conte? Ni un final feliç?

- Exacte, vol dir la realitat, explica la realitat.

- Llavors... els contes no són reals?

- Un conte mai podrà ser real, i una realitat mai serà semblant a un conte. Són com dos pols oposats, és com si ara la bruixa avorrida i les tres bessones es fessin amigues, és gairebé impossible.
Però a vegades... hi ha coses que poden unir la realitat i un conte, la il·lusió. Els humans vivim amb la il·lusió que un dia la realitat serà com un conte i que un conte, és farà realitat. Però la força que els uneix és molt petita, quasi no té pes, perquè no tots els humans s'il·lusionen encara, molt han perdut l'esperança ja...

- Àvia, jo mai perdré l'esperança!

- Et crec estimada meva, et crec, jo encara en tinc i quan ja no hi sigui, seguirà existint en els records de la gent.

I amb aquestes darreres paraules de la seva àvia, la Clàudia es va adormir com un angelet, recordant aquelles paraules que sempre viuran dintre la seva ment.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: