Lentament...

Un relat de: Yrch

Tu o jo? Ell o ella?
Plores o rius? Que fas, nena?
"Ni una llàgrima, ni una llàgrima més vessada per aquells que no senten… ni per aquells que senten massa. Ni per als que m'estimen o m'odien. Ni per mi. Quan més esperes, més mal et fan. I ara estic seca. Seca com una rosa morta. Morta? Morta per dins… per fora tan sols un reflex d'alguna cosa que mai he estat, o que mai seré? Un objecte que vessava llàgrimes de sang que ha perdut color; llágrimes en forma de dolor".
Crits de desesperança, crits d'impotència. Llàgrimes… no, llàgrimes mai més.
Camina i oblida. Oblida per un instant tot el que sents; oblida qui ets, oblida el perquè i oblida que. Oblida a qui estimes i oblida a qui odies. Oblida la vida.
I l'amor? On és? Aquí i allà, en tu i en ell. En tot el que t'envolta, i en tot el que no veus. Perquè fa tant de mal? Perquè s'amaga, juga. Juga a esquivar-te i a retrobar-te. Et fa por i a la vegada el desitges. Nena, la vida és misteri. I el pes d'aquest misteri recau sobre la teva espatlla, i pesa, pesa massa. No tens la suficient força per aguantar aquesta sobrecàrrega.
Però tu oblida. Oblida les penes i les misèries. Oblida els mals moments, l'angoixa. Pensa en un demà millor, sense haver-te de tragar les llàgrimes, perquè elles ja no existiràn. No més llàgrimes, recordes? Lluita, no et rendeixis.
"No puc. No puc oblidar qui soc. No puc oblidar que sento. Ni el que i perquè. L'angoixa, els mals moments i penes; no puc oblidar-ho. L'amor? L'amor ja no és res. L'amor se'm transforma en angoixa, que recorda, no puc oblidar. Però puc oblidar la vida, i pensar en la mort… Lentament… "
No, nena. Ni lenta ni ràpidament. Això mai. Mai! Em sents? Pensa en qui t'estima. En qui somriu quan et veu feliç, en qui plora al teu costat, perquè no pot sofrir de veure't així. En qui somia que es compleixen tots els teus somnis, perquè t'estima. No ho facis… o jo vindré darrera.
"Lentament. Però tu alegrat, perquè per fi soc feliç: l'amor no se m'escapa, sino que se m'apropa lentament… en forma de ganivet. Ell m'estima; no vol veure'm patir, i per això se m'enportarà a un món millor, on no hi ha res en que pensar. On no hi ha res per oblidar. Últim pensament, últim sentiment. Mort, amor. Mort, odi."
I l'agafes. Lentament se t'apropa. Lentament t'acaricia…
"Lentament em talla la pell; un tall fi, precís. Suficient per a que lentament la sang, la meva vida s'escapi. M'abandona, mentre m'entrego a la mort."
Nena, et necessito, no ho veus? No segueixis vessant llàgrimes de sang que t'abandonen. No t'entreguis a la mort.
"El món dels morts, un món en que tot és res. Un món en el que els pensaments i els sentiments no tenen lloc. Ja hi entro. Hi soc benvinguda?
La sang s'escola, s'escola. Tanco els ulls veient com lentament la vostra imatge, el vostre món es desvaneix. Ja no te color. Dormiré eternament. El meu cor ja no bombeja, ja no sent. La meva respiració es para. I sóc tan feliç…"
I jo vindré darrera, nena. No ara, sinó quan la pena per la teva ausencia se m'hagi menjat per dins. Quan la por, la teva ausencia, tot el que has passat tu, em fagin ser prou valenta per seguir els teus passos…
"Ja… el meu cos resta inmòvil, i la meva ànima vaga sens rumb fixe per un món sense color. S'ha acabat tot. Recordeu-me com aquella nena que no va ser prou valenta per estimar. Com aquella nena que no va saber seguir endavant. Com aquella nena que s'abandonà lentament a la mort."

Comentaris

  • Felicitats!! [Ofensiu]
    Eva_yam | 16-05-2005 | Valoració: 10

    És fantàstic!! m'encanta com escius i com descrius cada detall!! genial!!

    un petonàsss
    et seguiré llegint!

  • vinc amb tu...[Ofensiu]
    Capdelin | 13-05-2005 | Valoració: 10

    lentament... cap a la mort... la mort de la por, la mort dels records malguarits, dels amors de farsa, la mort al passat mal passat...
    però de l'altra MORT, no vull pensar-hi, prou que ella pensa en mi, la filla de puta... i em xiuxiueja a cau d'orella que ja m'atraparà quan sigui vell, si és que hi arribo... i deixa anar una riella fangosa i ofegada... que la bombin!!!
    saps, en la teva biografia posa: "àngel o dimoni?"... doncs elegeixo... DIMONI: els àngels s'avorreixen mab tanta glòria... però els dimonis necessiten més imaginació per sobreviure en un món d'angelets disfressats...
    Tens una força escribint que és massa... ets una roda que aixafes i m'acolloneixes (ja ja )... ets fantàstica... et seguiré llegint... LENTAMENT... per tant, no et moris, plis!!!!
    un petonàs i una abraçada d'infern autèntic!!!
    PD.1 m'ha fet molta gràcia allò de "cara al sol con el tanga nuevo..."
    PD.2 així que Inflamable t'ha xivatat allò de la LLOBA:::? ja ja
    fins aviat...

  • Aida...[Ofensiu]
    Deepangel | 12-05-2005

    nu+ dirte q els ulls se m'han entelat kuan he llegit akest text...

  • Lentament... vaig recuperant la paraula[Ofensiu]
    Inflamable | 09-05-2005 | Valoració: 10

    Uoh! Que bonic! M'has tornat a sorprendre. Aquest relat em recorda a la batalla que algún cop tenim tots entre el bé i el mal: "Oblida!" "No, no puc oblidar"...Ufff, m'ha encantat. Cada cop l'història agafa més força, tot és una roda, i no hi ha cap obstacle al camí. La roda ets tu, la vida el camí. El proper obstacle: La mort.
    També m'ha sorprés com has afegit l'amor , que talla com un ganivet, per on s'escapa la sang, que es va descolorint... molt bó. Sintetitzant: "L'amor em mata". I tot amb calma i lentitud, escrivint les paraules que calguin perquè un relat sigui perfecte. Lentament... perquè el lector vagi gaudint de la lectura i s'en deixi anar amb la imaginació.
    Lentament...fins i tot el títol ha estat ben escollit! Una abraçada molt forta!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Yrch

Yrch

31 Relats

178 Comentaris

62396 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
No quisiera que lloviera
te lo juro
que lloviera en esta ciudad
sin ti
y escuchar los ruidos del agua
al bajar
y pensar que allí donde estás viviendo
sin mí
llueve sobre la misma ciudad
Quizá tengas el cabello mojado
el teléfono a mano
que no usas
para llamarme
para decirme
esta noche te amo
me inundan los recuerdos de ti
discúlpame,
la literatura me mató
pero te le parecías tanto.
-.cristina peri rossi






y sin falsía, y sin comedia y sin literatura...






Cómo voy a creer /dijo el fulano
que el mundo se quedó sin utopías

cómo voy a creer
que la esperanza es un olvido
o que el placer una tristeza

cómo voy a creer /dijo el fulano
que el universo es una ruina
aunque lo sea
o que la muerte es el silencio
aunque lo sea

cómo voy a creer
que el horizonte es la frontera
que el mar es nadie
que la noche es nada

cómo voy a creer /dijo el fulano
que tu cuerpo /mengana
no es algo más de lo que palpo
o que tu amor
ese remoto amor que me destinas
no es el desnudo de tus ojos
la parsimonia de tus manos

cómo voy a creer /mengana austral
que sos tan sólo lo que miro
acaricio o penetro

cómo voy a creer /dijo el fulano
que la utopía ya no existe
si vos /mengana dulce
osada /eterna
si vos /sos mi utopía

Mario Benedetti






"el mundo entero se va a pique y yo sólo quiero seguir flotando, volando, soñando..."






"cap a la vida tu, jo cap a casa" Pere Rovira