Cercador
L'ENCARNACIÓ DEL MAL
Un relat de: Lluís BerenguerOn aneu amb tanta guerra?
Què voleu aconseguir?
Vore la sang per terra?
Vore la gent sofrir?
Quin valor te vostra vida
vosaltres que ho provoqueu?
I és que més lluny no vegeu,
us cega el poder de gestió envilida.
I així tota la vida,
dels faraons als romans,
també passà pels califes
i ara els americans…
tot per la raó perduda.
Perduda està la raó
d’aquells guanyadors imperis,
doncs, digueu-me, amb certs criteris,
quin d’ells la pau a exercit
amb la força de l'exèrcit
durant tota l’evolució.
De què ens serveix la història
que coneguem de tots ells
si ara, em ve a la memòria,
que hem passat el segle vint
i sofistiquen fussells
perquè seguisquen morint.
Les màquines de la mort
tenen ara gran suport,
es fabriquen en nom del lucre
per portar-nos al sepulcre.
I qui viu d’aquestes morts
per la llei està emparat,
doncs no és acte terroriste
vendre armes al mercat.
Mireu als grans mandataris!
Mireu-los amb atenció!
Els césars contemporànis
que ens porten la perdició.
Interessos i control,
domini i explotació,
en tenen gran devoció
els devots d'aquest rol,
que per defensar-lo pensen
ser líders en armament,
i a vore qui té la ment
més agressiva i dolent...
enganyen, roben, abusen.
Però, mireu si són ignorants
que pensen que en esta vida
tot està en les seues mans
i tot és una mentida.
La mort ens arriba prompte
però ningú pensa en ella,
i per no tenir en compte
el que la vida aconsella,
(qui té viu l'esperit
sap de l'Amor per la Vida),
se'n va d'aquest món amb ferida
adonant-se tard i penedit:
béns i riqueses queden
que hereus prompte cremen.
Al món nuets vam venir
i marxem sense bagatge,
sols l'esperit ens sap dir
que la consciència és peatge
per pagar la iniquitat
o guanyar la plenitud,
pocs cultiven tal realitat,
molts acaben amb el seny perdut...
On aneu amb tanta guerra?
Què voleu aconseguir?
Perduts esteu.
Què voleu aconseguir?
Vore la sang per terra?
Vore la gent sofrir?
Quin valor te vostra vida
vosaltres que ho provoqueu?
I és que més lluny no vegeu,
us cega el poder de gestió envilida.
I així tota la vida,
dels faraons als romans,
també passà pels califes
i ara els americans…
tot per la raó perduda.
Perduda està la raó
d’aquells guanyadors imperis,
doncs, digueu-me, amb certs criteris,
quin d’ells la pau a exercit
amb la força de l'exèrcit
durant tota l’evolució.
De què ens serveix la història
que coneguem de tots ells
si ara, em ve a la memòria,
que hem passat el segle vint
i sofistiquen fussells
perquè seguisquen morint.
Les màquines de la mort
tenen ara gran suport,
es fabriquen en nom del lucre
per portar-nos al sepulcre.
I qui viu d’aquestes morts
per la llei està emparat,
doncs no és acte terroriste
vendre armes al mercat.
Mireu als grans mandataris!
Mireu-los amb atenció!
Els césars contemporànis
que ens porten la perdició.
Interessos i control,
domini i explotació,
en tenen gran devoció
els devots d'aquest rol,
que per defensar-lo pensen
ser líders en armament,
i a vore qui té la ment
més agressiva i dolent...
enganyen, roben, abusen.
Però, mireu si són ignorants
que pensen que en esta vida
tot està en les seues mans
i tot és una mentida.
La mort ens arriba prompte
però ningú pensa en ella,
i per no tenir en compte
el que la vida aconsella,
(qui té viu l'esperit
sap de l'Amor per la Vida),
se'n va d'aquest món amb ferida
adonant-se tard i penedit:
béns i riqueses queden
que hereus prompte cremen.
Al món nuets vam venir
i marxem sense bagatge,
sols l'esperit ens sap dir
que la consciència és peatge
per pagar la iniquitat
o guanyar la plenitud,
pocs cultiven tal realitat,
molts acaben amb el seny perdut...
On aneu amb tanta guerra?
Què voleu aconseguir?
Perduts esteu.
Comentaris
-
Perduts esteu [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 01-07-2025 | Valoració: 10
El mal està sempre a flor de pèl. Un poema ben reflexionat i que fa pensar com està el món. Tens raó, Lluís, aquest món està perdut. Jo li veig la crítica amb molta guerra, que hi ha en el món.
Molt ben plantejat.
M'ha agradat i costa en la teua pàgina.
Ens seguim llegint.
Cordialment. -
Amén[Ofensiu]llpages | 29-06-2025 | Valoració: 10
Cada verset és una veritat tan punyent que tot el poema es converteix en una acusació directe a la vergonyosa situació geopolítica actual. La reunió de les paraules "lucre" i "sepulcre", encertadíssima, certifiquen una clarividència de l'autor que ja els agradaria als que s'aprofiten d'aquests conflictes per enriquir-se a costa de la mort d'innocents. Bravo, Lluís!
l´Autor

172 Relats
120 Comentaris
62295 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78