L'efímera

La brossa a l'ull

Aquell viatge en tren de Sant Pol de Mar a Badalona començava a aburrir-me. Tanta estona veient el mar i la carretera nacional m'endormiscava. Quan vaig obrir la finestra del meu compartiment, on estava sol, l'aire fresc d'aquell dia de tardor em va revifar del sopor anímic.

Encara no havia passat un minut d'aquell desvetllament del cos quan vaig veure com un insecte s'esclafava al vidre de la finestra deixant un petita taca vermella. A l'instant, una brossa se'm va ficar als ulls. Vaig tancar-los instintivament i amb cura vaig mirar de treure-me-la. La cosa m'estava costant així que vaig decidir anar al lavabo.

Davant el mirall vaig veure que tenia una brossa blanca ja a punt de sortir pel llagrimal. Amb el dit vaig recollir la brossa i me la vaig endur al seient per examinar-la amb atenció. Era com una petita bola de paper.

A Badalona s'hi feia el congrés internacional de col·leccionistes de papallones i jo hi anava com a convidat especial per parlar de l'efecte terapèutic del moviment de les ales de les papallones en malalts d'Alzheimer. Duia un maletí ple d'estris per examinar top tipus d'insectes. Una lupa em va servir especialment per observar aquella bola de paper amb més precisió.

Amb cura, vaig desplegar el paper. Era una miniatura de carta. Amb la lupa vaig augmentar-ne el text uns deu cops i vaig llegir, amb gran astorament, que el seu encapçalament posava: "Les veritables memòries d'una efímera".

L'efímera és una mena de papallona que neix a l'estiu de les aigües estancades de fonts i estanys. La seva desgràcia és que, tot i ser molt boniques, no viuen més d'un dia. Però sens dubte ha de ser un dia intens. No sabria dir-vos si és una sort o una desgràcia. Vaig comença a llegir-la.

Les veritables memòries d'una efímera

La meva mare m'ho havia advertit: "Aprofita el temps que se t'ha donat perquè és breu; fes el bé". Jo, de seguida que vaig sortir de l'aigua, a la font de l'Amigó, li vaig preguntar:
- Però, com és la nostra vida? No hi ha res escrit que pugui llegir?
- No fill meu, no hem tingut mai temps d'escriure la nostra vida. De seguida que naixem ens posem a viure la vida.

A mi, aquell raonament no em va semblar bé. No era lògic no deixar res escrit per a les futures generacions.

Finalment m'he decidit. A partir d'avui agafaré paper i llapis i començaré a escriure tot el que faci i vegi.

- Adéu, mare! Fins després!

Sense entendrè perquè, la mare s'ha posat a plorar desconsoladament.

Acabo de sortir volant pel món, que és ple de colors. La serra de marina és especialment agraïda amb els grocs i verds. He sentit l'aroma de les flors i m'he quedat embriagat pel seu perfum de mel. No sé quan de temps he estat llepant aquest néctar tan diví. Potser n'he fet un gra massa perquè gairebé no puc volar pel pes de tan menjar.

Prop de la casa de la vila, en un bassalt d'aigua, veig un grupet d'efímeres molt bufones que xerren sense parar.

- Hola noies, què feu per aquí tan soles?

Elles somriuen i se'n van volant fent rialletes i mirant-me de reüll. Són ben simpàtiques aquestes papallonetes.

Amb tant de menjar m'ha entrar una set desesperant així que decideixo buscar aigua ràpidament. Ja veig el mar immens a prop i la seva brisa m'anima a apropar-m'hi. Volo molt ràpid, tant que em canso i m'aturo un moment en una via de tren. M'agrada especialment el contacte amb el metall que està especialment calentó. Des d'aqueste posició privilegiada veig l'anar i venir dels homes per la vida. Alguns semblen amoïnats però els nens sempre estan contents. Sento un xiulet i una màquina enorme que s'apropa a gran velocitat cap al lloc on sóc. No em puc bellugar perquè la meva panxa em pesa massa i...

El congrés internacional

El Teatre Zorrilla era ple a vessar. Jo seguia pensant en aquelles memòries inacabades però vaig arribar a la conclusió que més bé eren unes memòries acabades. Allà s'hi describia una jornada completa d'una efímera. Què més podria haver escrit aquell malaurada papallona?

Amb aquest incident no tenia gens clar si havia de canviar el contingut de la meva ponència al congrés. Aquella carta obria noves línies d'investigació sobre el paper de les efímeres en la terapèutica de l'Alzheimer. Però ara, una cosa era clara. Em vaig adonar que havia d'aprofitar el temps perquè de ben segur hi hauria un dia en la meva vida, només un dia, que seria igual que el de la pobra efímera.