L'avió enemic

En un dels pocs dies en que em va tocar estar de guàrdia a l'entrada del quarter de "Zapadores" a la ciutat de El AAiún, el nostre cap era un Tinent que ja tenia una ben guanyada fama de no tenir els cinc sentits ben ordenats. A més, li agradava fer de toca-collons de la tropa, a mínim que se li donés una oportunitat.
Aquell dia va coincidir que era en diumenge i que pràcticament no hi hagués cap altre Oficial al quarter de més graduació. Era cada dia a mig matí també que un caça, avió de reconeixement de l'exèrcit, donava un parell de voltes sobre la zona de la ciutat, a la qual cosa estàvem tan acostumats que ja ningú li parava atenció. Però mira en aquesta ocasió què li va picar al sonat Tinent que tot d'una, i a grans crits, va manar sortir la guàrdia al pati de l'aquartarament. Tots astorats vàrem córrer a formar pensant que el moro ens acabava de declarar la guerra. Llavors, el Tinent, molt seriós i posat en el seu paper, ens va manar les accions oportunes per fer que apuntéssim amb els nostres fusells(CETME) l'avió que ens sobrevolava sota el gran dubte de si era un aparell amic o enemic. Excuso descriure aquí les cares de tots nosaltres, però coneixent al militar ningú va gosar desobeir l'ordre.
També hauria estat curiós veure la cara i sentir els comentaris del pilot de l'avió que volant a escassos 300 metres del terra va veure com sis soldats l'apuntaven des del pati d'un dels quarters de la ciutat.

Joan A. Feixas Colomer

El Aaiún, 1968