Confessa !

Un relat de: Joan Anton Feixas Colomer

De tothom és conegut que a la "mili", i de tota la vida, s'han fet bromes unes lleves a les altres. És el que en el argot de la caserna s'anomenen "novatadas".
D'aquestes , unes han estat ben trobades i altres , com la mateixa Premsa tantes vegades ha publicat, han estat de mal gust o fins i tot violentes.
Al Sàhara dels anys 60 el panorama no era diferent , i en tot cas potenciat perquè tots els soldats vivíem al quarter totes les nits i tots els dies de la setmana, doncs salvant el permís únic de 40 dies en tot el període militar, la resta no hi havia on anar . En definitiva, teníem suficient temps per pensar-les i per fer-les.
Aquestes bromes (novatadas) augmentaven significativament amb l'arribada de les noves lleves, és a dir, amb els reclutes que cada 3 mesos s'incorporaven a files.
En aquest context, el nostre grup d'amics format per en Parellada, l'Esquius i l'Estatuet en muntarem una un cap de setmana qualsevol consistent en disfressar-nos d'oficials, i en el mateix entorn de les oficines, on tota la setmana desenvolupàvem labors administratives, cridar a diferents reclutes acabats d'arribar del campament de la platja i sotmetre'ls a interrogatoris més o menys pensats, i en funció de les respostes , doncs anar improvisant i passar l'estona.
Vet aquí que un dels reclutes al que nosaltres, massa imposats en el nostre "paper" d'oficials durs i bregats vàrem apretar excessivament, se'ns va posar a plorar i confessar que havia robat un transistor a un company.
La sorpresa de la declaració ens va deixar momentàniament fora de joc i el problema va ser trobar la forma de sortir de la situació creada sense posar al descobert la nostre autèntica identitat.



El Aaiún, 1968

Comentaris

  • confessa[Ofensiu]
    donablanca | 01-02-2005 | Valoració: 10

    confessa joan anton
    aquí t'has deixat algun fet fosc per explicar.