L'assassí il·lustrat

Li va tallar la gola amb un oxidat ganivet, per que cap só en sortís, i mentre la sang brollava de la ferida, l'assassí netejava la taula i fregava els plats bruts.

Era un assassí, es ben cert, però la bona educació mai es perd.

La víctima moria en un racó, mentre l'assassí l'observava fascinat.

Va desfer-se de l'atavisme que duia, i va poder veure com els ulls de la horroritzada noia adquirien dimensions planetàries, sortint de les seves òrbites i rodolant per l'impecablement fregat terra de parquet, anant a rebotar contra la sabata de l'assassí.

Uns ulls preciosos, sens dubte, contemplats de ben a prop.

Els va recollir i els va tornar a instal·lar al seu lloc d'origen. Va aplicar aigua oxigenada i iode a la ferida del coll, i quan ja estava desinfectada, la cobrir amb una gegantina tireta.

Va portar la noia al llit, la va tapar amb una curiosa manta de color vermell, i va jeure al seu costat. Va explicar-li un bonic conte al voltant d'un homenet verd que vivia a l'interior del cap d'un nen i l'obligava a fer sempre el be.

Quan la noia va estar dormida, l'assassí va tancar la llum, li va besar el front, va ajustar la porta i va desaparèixer...