L'arrel

Un relat de: Antònia Puiggròs Muset
Tossuda esgarrapo la terra resseca.
Que lentes es descabdellen les hores
d’ aquest estiu assedegat!
I esquinço en la foscor espais de transcendència.
Rocalles esmolades fereixen ma pell dura
i el crit és un silenci que m’omple de vergonya.
Maleïts els déus antics que a la fèrtil saó
tenen la porta closa!
I esquinço en la foscor espais de transcendència.
Mes forces esvaïdes reclamen ja fossada
però un neguit atàvic m’empeny a l’escomesa
de trobar dins la terra allà on s’amaga l’aigua.
I si la mort em troba fent tan feixuga tasca,
com delerosa amant li sigui jo lliurada!
Potser en altres terres de déus més benvolents
hi ha dolls d’aigües ben clares!

Comentaris

  • Esgarrapo la terra resseca[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 03-05-2013 | Valoració: 10

    Sembla un miracle com les arrels es mobilitzen per a fer sobreviure la planta, l'arbre, l'arbust. Com les persones, que també busquem en les nostres arrels l'aliment que ens faci tirar la vida endavant, malgrat la sequera a la que, de vegades, ens veiem sotmesos.
    És un poema preciós, ple de sensibilitat i molt original. No hi ha mai límit per la poesia i tu has trobat un tema que arrela a dins del cor.
    Bona primavera.

  • un gran poema antònia...[Ofensiu]
    joandemataro | 03-05-2013 | Valoració: 10

    escrit amb una força immensa, amb vocabulari ric i que transmet moltíssim

    escandalós , vaja !!

    ;-) salutacions des de mataró
    joan

  • Preciós[Ofensiu]
    Atlantis | 03-05-2013

    L’he trobat un poema preciós. I tot ell em mostra el paisatge i se’m fa proper el sentiment de recerca de l’aigua , com a símbol de plenitud.

    La referència als déus atàvics i als déus benvolents va lligat a aquest desig de transcendència que repeteixes en el poema i que m’agrada tant pel significat com pel ritme que li dona.

    També a nivell de forma està molt ben construït.

l´Autor

Antònia Puiggròs Muset

49 Relats

148 Comentaris

40351 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig nèixer l'any 57 a les envistes de Montserrat. No sóc pretenciosa al dir que he estat una digna lectora, però no vaig començar a escriure de manera regular fins ara fa un any. I m'encanta!
També m'agrada passejar pels camins rurals, la natura m'asserena, i pels carrers plens de gent i de llums.
Passo molt bones estones llegint els vostres relats, desitjo que us agradin els meus i agraeixo d'allò més els vostres comentaris.
Ah! Em dic Antònia i Escandalós no és un pseudònim que s'avingui al meu caràcter sinó el nom del personatge del meu primer conte: L'Escandalós i l'avi Pau.