L'Antimusa

Un relat de: Antònia Puiggròs Muset
Va, si-us-plau, si-us-plau, deixa’m parlar! Sí, ja sé que aquesta situació no consta en el contracte, però ja que sóc aquí,......
Hola lectors: Jo sóc una Antimusa. Així, amb majúscula, com mereix tan notable ofici! En el meu cas, com que sóc una Antimusa de tercera classe m’ha tocat treballar amb aquesta beneita que escriu. És clar que, amb la crisi, més val no queixar-se, que l’atur és molt fotut per a una Antimusa! A més, aquesta relataire meva és tan tanoca que no em dona gens ni mica de feina. Mireu-la, li han demanat que s’ inventi un personatge i el faci actuar, i aquí està ella, sense personatge i amb una actuació tristíssima. I sense que jo hi hagi fet res. De qualsevol cosa se’n diu una relataire!
És clar que no tot és culpa d’ella. On és la seva Musa, ara que la necessita? Prou que ha pagat la quota anual dels seus serveis al Sindicat, però les Muses són unes gandules i, quan més calen, s’agafen unes vacancetes o se’n van a fer una becaina. I això sense parlar de les que traint l’exclusivitat del seu contracte treballen per a més d’un relataire. I cobren en negre! Després, per Sant Jordi surten best-sellers com a xurros, tots tallats pel mateix patró. Quina raó tenen els avis: No hi ha un pam de net!
Va, t’ho prego, deixa’m garlar una mica més! A canvi et diré què està fent ara mateix la teva Musa! I és clar que ho sé!. Les Antimuses sabem aquestes coses! Doncs perquè ho sàpigues, la teva Musa està festejant a un company teu de feina del qui està ben embadalida, enamorada diu ella, ja veus la gata maula! I tu aquí, sense cap idea! I jo aquí, sense feina! De què serveixen totes les meves espectaculars habilitats per treure’t les idees del cap si tu ja no n’hi tens cap!
Heu de saber, lectors, que aquí on la veieu, aquesta relataire somia aconseguir ni que sigui un cop a la vida un relat Potent, Emotiu, Rebel, Ferm , Esperançat, Càlid, Tendre i Evocador, o sigui un relat PERFECTE. Pobrissona! De més verdes en maduren, em diu ella quan li expresso els meus dubtes, o, en versió actualitzada, res no serà fàcil però tot és possible! O això diuen!
Va, dona, no ploris! Aviat tindràs una bona idea! No, ni pensar-hi, jo no puc donar-te’n cap! Si se m’assabentessin al Patronat Provincial (PP) d’Antimuses m’acomiadarien immediatament. No, ni pensar-hi , no m’ho demanis més! Que jo tinc marit i tres fills per mantenir! A reveure, relataire. Salut, força i Muses fidels!

Comentaris

  • La teva Antimusa[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-07-2013

    deu ser cosina germana de la meva i totes dues tenen el mateix tarannà.

    Un relat que atrapa i ,a mesura que vas llegint, el somriure es fa més ampli.

    Molt bon relat, Antònia!
    Una abraçada.

  • Paradoxa[Ofensiu]
    qwark | 25-01-2013

    Una idea ben original aquesta de l'antimusa. Jo me la imagino a l'espatlla dreta de la relataire, xiuxiuejant paraules mediocres a l'orella mentre la musa intenta trobar idees i formes brillants sobre l'altra espatlla.
    També m'ha agradat que la musa sigui una gandula o que, en tot cas, sigui criticada per l'antimusa (això que diuen que fan les dones quan una d'elles no hi és de cos present).
    Ara bé, es pot fer un bon relat amb una protagonista aixÍ? Vull dir, si una antimusa fes un discurs brillant, no seria una antimusa i, per tant, el relat no tindria gaire coherència. Si fos més aviat mediocre, llavors tindria un punt de brillantor per ser adequat al que s'espera d'una antimusa. Sigui com sigui estàs atrapada en un laberint lògic de paradoxes sense sortida.

l´Autor

Antònia Puiggròs Muset

49 Relats

148 Comentaris

40365 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig nèixer l'any 57 a les envistes de Montserrat. No sóc pretenciosa al dir que he estat una digna lectora, però no vaig començar a escriure de manera regular fins ara fa un any. I m'encanta!
També m'agrada passejar pels camins rurals, la natura m'asserena, i pels carrers plens de gent i de llums.
Passo molt bones estones llegint els vostres relats, desitjo que us agradin els meus i agraeixo d'allò més els vostres comentaris.
Ah! Em dic Antònia i Escandalós no és un pseudònim que s'avingui al meu caràcter sinó el nom del personatge del meu primer conte: L'Escandalós i l'avi Pau.