L'amistat

Ara, en aquest moment em paro a pensar en tots els moments que em passat junts. Tots els moments de felicitat, diversió, però també els de dificultat i adversitat. Ens hem ajudat mútuament, ens em fet costat passés el que passés. Gairebé sempre hem estat units, tothom que ens coneixia ha dit que hi havia molta compenetració entre nosaltres. Erem i som un grup bastant nombrós, potser no els millors, ni els més simpàtics, ni els més divertits... però crec que res d'això té importància quan en realitat som un grup d'amics que només intenta passar-s'ho de conya, fer les coses com s'han de fer, disfrutar de la vida i de les oportunitats que es poden presentar en qualsevol moment, un grup que es fa costat i que fa el necessàri per ajudar-se, un grup que només intenta sobreviure en una societat encara una mica deforme. I això si que és el que compta de veritat, perquè crec que sense els amics és molt difícil mirar cap endavant día a día, crec que amb els amics mai ets sents sol, mai tens por, sempre ho arrisques tot... i això amics, això és viure...