L'aleteig d'una fada

Un relat de: Rodamons

Com brisa en nit d'estiu
calorosa, vas entrar
en la meua abaltida vida.

Com un frec fugitiu.
quasi sense fer-se notar,
acaronant ma pell ensopida


Envoltant el meu caliu
amb els teus dits vas jugar,
despertant-me, oh quina sentida!

El teu corrent invasiu
l'esperit em va fermar,
així esdevingueres humida.

Com tota brisa d'estiu
lleugerament vas marxar,
en calda nit, sense despedida.

Jac nu baix el cel, furtiu,
banyat, tornant a tastar
en el record la frescor gaudida.

Comentaris

  • Dolçament encantador[Ofensiu]
    Nurithy | 03-03-2007

    Tens un estil molt peculiar i personal. una abraçada!

  • Leela | 28-02-2007

    com un suau xiulet
    el vent s'escola
    entre les empremtes
    d'uns dits escolpits
    per lletres i símbols
    que es delien per ser
    capturats
    sobre un paper
    que, per un descuit,
    ha sortit volant
    per la finestra oberta
    camí d'entrada
    de la teva fada.

    la bellesa del fugisser...

    Un poema molt bonic i molt subtil: l'aleteig d'una fada. M'ha agradat.

    Una abraçada,
    Leela

l´Autor

Foto de perfil de Rodamons

Rodamons

33 Relats

118 Comentaris

49343 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Aquest és un dels plats que prepare a la meua cuina, empanada de pasta fullada amb llobarro.
____________________________________

Diu el poeta:
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar."

Però no és cert. El camí hi és. Ja fa molt de temps que hi és. L'han fet miler i milers de persones que des de temps immemorials han anat fent via.

Potser ens agrada sentir-nos originals i creure'ns que el camí l'obrim nosaltres amb les nostres passes, però no és així, ja hi era abans de nosaltres, i hi serà després que hagem passat.

Tanmateix, no ens preocupem pel camí i gaudim de la bellesa que ens envolta a cada passa que hi fem.

josocells@gmail.com

També podeu seguir-me al blog de poesia:

El Mur de Xerea

i al blog de contes:

Armario de Cuentos Vivos