Cercador
L'aire d'aquesta ciutat
Un relat de: silvia_peratalladaHe respirat l'aire
de la meva ciutat
imaginant que absorvia
vents de llibertat,
i els pulmons m'han fet mal
omplint-se de fum i gas atrinxerat.
Ho tornaré a provar
quan sigui lluny de la ciutat.
Comentaris
-
ostres...[Ofensiu]AtzaVaRa | 12-06-2005
aquesta sensació l'he tingut tants cops!! I sempre havia pensat que un dia escriuria un poema explicant-ho, però mai sabia com. Ara, llegint el teu veig que ja no calen les meves paraules, i que no sóc la única!!
Una abraçada,
AtzaVaRa -
Guspira | 10-06-2005
Si pogués deixar de respirar... ho faria... sempre a la ciutat. I a vegades no ens donem compte d'això aquí a la ciutat, passem els dies respirant aquesta PORQUERIA i quan... de tant en tant marxem ben lluny... ben lluny de cotxes, carrers asfaltats, sorolls estridents... ens donem compte... compte de que no hi ha res com estirar-se a la muntanya una nit qualsevol ( tot i que prefereixo les de lluna nova... quan la foscor és més patent i els estels brillen com mai), envoltat de silenci, mirar al cel i sentir aquella tremolor dins teu, reflex involuntari en front la bellesa d'aquest món que tant ens costa veure, mentre els teus pulmons s'omplen de vida per uns instants... ufff quan m'hi poso no paro eeh! xD
Doncs això, que m'ha agradat molt, un poema breu en el que ho dius tot el que s'ha de dir de l'aire que respirem aquí a la ciutat, i no t'oblidis de provar-ho quan siguis lluny de la ciutat! :P
Petons! -
i és que la ciutat...[Ofensiu]Capdelin | 08-06-2005
és un munt de cèl·lules desconegudes entre elles, fumadores anònimes d'egoïsmes, entre una casa i altra hi ha un espai infinit, no hi ha himnes, ni cançons ni banderes...
Hauràs de respirar en un lloc petit, insignificant... on juntar les mans i cantar encara és vida i amistat...
una abraçada des de la ciutat... i un petó oxigenat amb ampolles d'escafandrista!
l´Autor
![Foto de perfil de silvia_peratallada Foto de perfil de silvia_peratallada](/imatges_autors/2970.jpg?rnd=810331797)
507 Relats
1383 Comentaris
587113 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....