Cercador


Llista categories

Laia, desperta't! (I)

Un relat de: jOaneTa

Quan la Marta va obrir els ulls veie que l'habitació era obscura, inicialment pensà que potser els crits havien estat un somni però de sobte tornà a escoltar aquell esgarrifós renou seguit d'una veu demanant auxili.

S'aixecà sense pensar-ho, aquella veu li era familiar i en obrir la porta de l'habitació veié la seva germana gran plorant amb la roba estripada i el cos ple de ferides.

-Laia! Què t'ha passat?

-Marta...em matarà!

-Qui? Per què?

-Ajuda'm....

La Laia caigué rodona a terra. La Marta notà que tenia febre i que a la cama tenia un tall d'on li sortia molta sang, sense pensar-s'ho trucà a una ambulància.

Comentaris

Afegir comentari
  • Desperta, bonica, que és FESTA![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!

    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    PARTICIPA!
    RESPON AMB UN ALTRE MISSATGE A QUI T'HA ENVIAT AQUEST, com a mínim, o ENVIA DE NOUS!

    Bon diumenge tinguis i feliç aniversari passis!
    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

116255 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Afegir a preferits
Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >