Cercador
l'ahir
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
L'ocell de foc d'avui, és el futur ahir
que atrapo entre les mans i fuig
i explota en mil instants incendiats,
esbalçant-se en records, flames, colors
quan alço el cap al cel, bocabadada,
i trèmula contemplo allò que ja no és
i encara veig.
Comentaris
-
Sr. Temps...[Ofensiu]perunforat | 16-09-2007
El temps...tan relatiu, i ho dic, no només per dir si no perquè ell, el Sr, Temps, ha estat l'ombra que m'ha acompanyat desde sempre. Ara més que mai m'ha donat una lliçó de la vida, del que era, és i serà. És difícil aprendre a saber gaudir-lo, aprendre del passat per un present millor, i el futur a les portes del que serà.
Un poema que diu més del que està escrit...
L'ahir era, per tant...prefereixo el ara, i quan arribi sense voler al racó del pensament, saber exprèmer el suc, canalitzant el missatge del que s'ha viscut en aquell moment.
Tornáré per aquí!
Una abraçada,
Raquel