La tassa del water

Moltes vegades, moltes, durant anys fins i tot, he anat somiant de forma recurrent que havia d'anar al lavabo a alleugerir el meu cos i per mil i una raons diferents mai no ho aconseguia: perquè el water era massa brut i no m'hi volia asseure, o perquè no hi havia porta i tothom em veia, o la porta era curta, o perquè hi havia molta gent a la sala i el water ella allà al mig, o era al pis de dalt i no hi havia escales, o perquè no podia obrir la tapa de la tassa, o perqué el forat no tenia sortida, o era massa petit, o perquè no hi havia manera de trobar-lo... , sempre pegues i més pegues, durant molt de temps m'he despertat al matí, dia si dia també, amb un sentiment de frustració d'allò més incòmode fins al punt de convertir-se en un fixament inexplicable.

Però aquesta nit passada la cosa ha anat diferent. Per fi, en el meu somni he aconseguit desbloquejar el tema d'una vegada i he pogut evaquar en el lloc oportú i en les condicions adequades. Quin descans!

Però, ai!. Per què diàntre sempre haig de topar-me amb un ai! que impedeix que el goig sigui complet? Aquest cop el problema ha estat que mentre per una banda em netejava, m'embrutava per un altre cantó i m'anava empastifant braços i cuixes i no hi havia forma d'aturar-ho; quan més ho intentava augmentava en comptes de disminuir... i, a més a més, el paper s'acabava. Quina angúnia i quin estrés!, Ostres!!!!

Ah! I el pitjor de tot és que el somni dels nassos, com tots els somnis, té un significat que ignoro, perquè és evident que això vol dir alguna cosa. I és clar, tot plegat no tindria més importància -al capdevall només em passa mentre dormo- si no fos perquè soc visionària, jo; no anava pas tan errada quan vaig somiar allò del casalot vell i humit on ens havien traslladat al meu company i a mi quan hi va haver restructuracions a l'oficina..., Doncs això, ja cal que em prepari, vaja...