Cercador
la rambleta...
Un relat de: tardors- Compartir:
Asseguda en un banc de pedra els minuts passen. El temps. El fred de l'hivern penetra tot el meu cos, em glaça la cara i els peus i congela els meus dits que han de fer esforços per escriure. Un calfred em recorre l'esquena. La gent camina per la rambleta, un gos es pixa en un arbre, se'm acosta i passa de llarg. Els cotxes passen per davant i darrere meu amb una exhalació que em supera, que no entenc. Vull estar en calma, ho intento, buidar la ment i no pensar en res. Tremolo, fa fred, sona un clàxon. Cabró. No puc escriure més poemes que no duen en lloc, de lamentacions, d'autocompadirme, una porta tancada i que no s'obre, gent per descobrir, coses per ensenyar... sembla haver-hi alguna cosa que em diu "diga'm qui ets". Al final, potser sí... Només es tracta de ser tu mateixa, tu mateix, i l'amor, el tot, tu i ella i tots i nosaltres i tot plegat arribarà, falta poc, o no?
Miro l'hora, es fa tard, marxo, m'aixeco, deixo la rambleta i la meva bombolla, tanco la llibreta, m'enfronto al fred de l'hivern i a la meva por.
Comentaris
-
petit error[Ofensiu]tardors | 21-02-2006
rellegint el text he trobat algun petit erros que se'm va escapar, així que el torno a penjar ( ja que és curtet!!) perdó!
Asseguda en un banc de pedra els minuts passen. El temps. El fred de l'hivern penetra tot el meu cos, em glaça la cara i els peus i congela els meus dits que han de fer esforços per escriure. Un calfred em recorre l'esquena. La gent camina per la rambleta, un gos es pixa en un arbre, se'm acosta i passa de llarg. Els cotxes passen per davant i darrere meu amb una exhalació que em supera, que no entenc. Vull estar en calma, ho intento, buidar la ment i no pensar en res. Tremolo, fa fred, sona un clàxon. No puc escriure més poemes que no duen en lloc, no vull més lamentacions, estic tipa d'autocompadirme, de ser una porta tancada i que no s'obre, hi ha tanta gent per descobrir, coses per ensenyar... sembla haver-hi alguna cosa que em diu "diga'm qui ets". Al final, potser sí... Només es tracta de ser tu mateixa, tu mateix, i l'amor, el tot, tu i ella i tots nosaltres i tot plegat, arribarà. Falta poc, o no?
Miro l'hora, es fa tard, marxo, m'aixeco, deixo la rambleta i la meva bombolla, tanco la llibreta i m'enfronto al fred de l'hivern i a la meva por.
l´Autor
25 Relats
65 Comentaris
28990 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44
Biografia:
El vent comença a bufar suaument i les fulles de tons ocres i torrats es mouen al seu compàs sabent que tindran el càlid sòl del bosc com a destí final. Els arbres comencen a despullar-se sense cap pudor i ens mostren fins a l'últim racó del seu cos, desprotegit i ferm. Les mans a les butxaques, la bufanda fins al nas i els peus notant el cruixir de les fulles sota seu. El sol comença a pondre's i tot queda impregnat de la calidesa de la claror d'aquest moment únic, crepuscular, tastant així l'essència d'aquesta estació tan màgica, la que em va donar la benvinguda. La tardor em va allargar la mà embolcallant-me d'aquesta aura seva de nostàlgia, de sentiments a flor de pell, d'una boira matinera que inunda els camps de blat ja segats, omplint-me de les ganes de viure i de transformar en paraula escrita petits fragments de mi.----
No pretenc res, ni vull res. Simplement buidar el pap i compartir-ho amb els demés. Em diuen que sóc massa jove per segons què i a cops em sento massa gran. Qui m'entengui i els entengui, que ens compri.
De ben segur que llegir-vos serà tot un plaer!
----
"A els efectes de ser un membre immaculat d'un ramat d'ovelles, un ha de ser per sobre de tot, ovella"
A.Einstein
----
aralkat@hotmail.com
http://www.fotolog.com/clagaro/