La qüestió de la gravetat

En realitat la poma li va caure al nas. Si fa no fa, des d'uns tres metres. Imagina't, quina patacada! Tu tant tranquil mig endormiscat somiant qui sap què i …ptaf!
L'Isaac es va aixecar d'un salt per mirar al seu voltant: ningú; només la poma encara rodolant. Va alçar els ulls i ho va entendre. Després, tot de sang rajant pel nas. Mentre es dirigia a la font per rentar-se, només l'amuinava com les gotes queien amb insistència cap al terra, sempre cap avall.