LA PROPIETAT

Un relat de: Josep Ventura



Per fi he aconseguit el meu somni, ser propietari d’un raconet per descansar
aquest mati he passat per l’ajuntament per acabar d’enllestir unes formalitats
i després a mitja tarda m’arribaré fins l’edifici ja que sols l’he vist en fotografia
dons la compra l’he fet sobre plano. Es un tercer pis del numero disset, els mes alts les vistes son millors. Es veu que es una obra petita i tranquil·la com el poble,
aquí no els agraden els munts de gent ni les preses, son d’aquells que encara els agrada observar el bestiar per saber el temps que farà a fora.

Com que ara que estic jubilat tinc temps per gastar decideixo deixar el cotxe a la plaça del Bon dia i anar i tot xino xano, el metge diu que tindria que caminar un parell d’ores al dia, avui l’hi fax cas, això si, acompanyat del meu basto de boix que t’he tants anys com el meu mal de genolls.

Enfilo un caminet que m’han dit que es una drecera per no passar per la carretera asfaltada i donar tota una volta que tampoc es que m’interessi per res.
El corriol es força ampla i amb una pujada suau però constant que em fa bufar,
m’assec a un terme de tres caires arrodonit que hi ha a prop del camí , veig roderes de motos i bicicletes, petjades de senglars, senyals de guineus, de gat mesquer i furats fets per els toixons , unes pinyes rosegades per els esquirols, i per els roures i alzines sento cants i voleio d’ocells.

Cada cop estic mes convençut de la meva compra, n’hi havien de lloguer però jo
prefereixo ser propietari, no sigui que un dia algú tingui l’acudit de voler fermen fora. Em deu minuts mes ja soc a la plaça que hi ha davant de l’edifici, fantàstic i ben cuidat, al fons, llunyana la muntanya de les Ametistes i en un lateral una esplanada d’alzines sureres amb l’herba del prat arranada per les cabres i on a les nits es veu que un remat de senglars engolosits es menjant totes les glans que van caient, imaginar-me aquesta visió una nit de lluna plena em fa sentir feliç.

Entro per una porta de ferro forjat acabat amb punxes de llança, fins i tot aquí han tingut bon gust els dissenyadors, uns carrers enjardinats amb rocalles de farigola i romaní, rosers i uns arboços grans i ufanosos, no es que tingui gens de presa per traslladar-me aquí però no em direu que no es un descans saber que ets propietari en un entorn com aquest. Per fi, numero disset, tercer pis, ja i soc, estic davant del meu nínxol.


Comentaris

  • RDQ [amb retard][Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 30-11-2013 | Valoració: 10

    Quan llegim, i més si són relats curts, crec que la majoria intentem endevinar el final… cosa que fa, almenys en el meu cas, que no ens concentrem en el relat. Aquesta vegada entre el títol i el començament l’he encertat però això no resta cap mèrit a la narració que, al meu modest parer, l’he trobada força atraient, que es deixa llegir i escrita amb un llenguatge planer.
    —Joan—

  • Gràcies pel comentari afalagós.[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 20-09-2013 | Valoració: 10

    Et desitjo una ‘llarguíssima espera’ per gaudir de la teva ‘propietat’.

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

96838 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com