La pitjor pèrdua

Un relat de: Clar de lluna

Plor trist i ofegat,
un crit de dolor,
el cor vessa de sang.

Mare desconsolada,
mare sense vida,
el fill ja no respira.

Comentaris

  • Un forat a l'anima[Ofensiu]
    Epicuri | 04-03-2008

    Es l'esgarrinx de la dona, quan més dona major es la pèrdua. La sang, la vida i la mort. Tot es dona i tot es una.

    ai mare!

    Les mares ho son tot. Fins i tot la perdició.

    Quina pitjor pèrdua que no ser volgut/uda
    per la pròpia mare.

    Breu, clar, gràfic e impactant poema que al meu entendre merèix més que un comentari.

  • és el terror[Ofensiu]
    ANEROL | 23-02-2008

    de tota mare

l´Autor

Foto de perfil de Clar de lluna

Clar de lluna

28 Relats

347 Comentaris

55146 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Una pinzellada de mi

Crec que sempre m'ha agradat escriure petits retalls de la meva vida. Ja de xiqueta, quan començava a tenir ús de raó, escrivia allò que em passava per no oblidar-ho, per retenir-ho en el temps. Els amors i els desamors, els sentiments i les pors, l'amistat i la injustícia, ... han format part d'aquests escrits. Novel·les començades, reflexions interiors, naturalesa observada, ...

Escric allò que sento i allò que imagino, allò que veig i allò que no. És com una droga que tant m'omple d'energia com em buida. Però que sempre em recompensa.

El meu llenguatge és planer i directe, honest amb els meus valors i les meves creences.
M'agrada ser conformista, sense deixar de conformar-me. Lluitar per allò que val la pena. M'agrada créixer i aprendre. Observar. Ensopegar amb pedres per recuperar-me i continuar caminant.

M'agrada viure a pesar de les dificultats i gaudir de tots i cada un dels instants que em brinda la vida.

Però per damunt de totes les coses, m'agrada estimar i sentir-me estimada incondicionalment.

Una abraçada!

Comenteu el què us sembli, doncs estic aquí per aprendre, moltes gràcies per avançat!!!

El meu e-mail: clardelluna@hotmail.es