Cercador
La pinta del vent pentinant al mar
Un relat de: magaloUn mar esvalotat
s’aproxima a la costa,
ve amb un exercit d’ones a jugar,
però veuen uns grans braços
que surten de les roques,
uns dits d’acer que fan intimidar.
Tot fent una juguesca,
les ones molt trapelles,
perden la por i s’hi volen enfilar.
Temptades pel gran repte totes elles,
van deixant un senyal de blanca espuma,
la marca d’allà on poden arribar.
El vent que descansava sobre un núvol,
s’aixeca i es prepara,
es muda i s’engalana
perquè a la nit se’n vol anar a ballar.
El cabell li voleia i se li enreda,
i allà on és l’escultura
de cargolades pues,
veu com la seva pinta
a les ones del mar va pentinant.
Comentaris
-
Contemplant el mar, amb el vent de cara[Ofensiu]panxample | 01-05-2012 | Valoració: 10
M'ha agradat molt aquest poema ple d'imatges nítides, clares i transparents. De mar, de cel i d'escuma.
És un plaer llegir-te.
Avant, sempre avant. -
Bon poema,[Ofensiu]free sound | 11-04-2012 | Valoració: 10
Bona pentinada.
Excel·lent escultura,
precioses vistes...
Un bon lloc per passejar (i amb el mar vigilar).
Enhorabona!
Una abraçada.
l´Autor
163 Relats
484 Comentaris
115933 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94
Biografia:
Terrassa,En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.
Marta
mgalobardes2@gmail.com