La pinta del vent pentinant al mar

Un relat de: magalo

Un mar esvalotat
s’aproxima a la costa,
ve amb un exercit d’ones a jugar,
però veuen uns grans braços
que surten de les roques,
uns dits d’acer que fan intimidar.

Tot fent una juguesca,
les ones molt trapelles,
perden la por i s’hi volen enfilar.
Temptades pel gran repte totes elles,
van deixant un senyal de blanca espuma,
la marca d’allà on poden arribar.

El vent que descansava sobre un núvol,
s’aixeca i es prepara,
es muda i s’engalana
perquè a la nit se’n vol anar a ballar.
El cabell li voleia i se li enreda,
i allà on és l’escultura
de cargolades pues,
veu com la seva pinta
a les ones del mar va pentinant.


Comentaris

  • Contemplant el mar, amb el vent de cara[Ofensiu]
    panxample | 01-05-2012 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest poema ple d'imatges nítides, clares i transparents. De mar, de cel i d'escuma.
    És un plaer llegir-te.
    Avant, sempre avant.

  • Bon poema,[Ofensiu]
    free sound | 11-04-2012 | Valoració: 10

    Bona pentinada.
    Excel·lent escultura,
    precioses vistes...
    Un bon lloc per passejar (i amb el mar vigilar).
    Enhorabona!
    Una abraçada.

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

115933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com