La petita Mei de la caputxa vermella

--El pare de la petita Mei, va tenir la sort d'aconseguir la feina de guardabosc del rei però per recórrer tota la muntanya, hauria de separar-se de la seva dona i la filla durant algunes setmanes. Així doncs, el primer sou encara havia de tardar i la mare de la petita Mei va haver d'anar a treballar als camps d'arròs; però no tenia a algú amb qui deixar-la. L'àvia també treballava als camps d'arròs i va pensar que entre les dues podrien vigilar a una nena de cinc anys. Se la va endur als camps i li va dir a la petita que no sortís de l'ombra d'un arbre per poder vigilar-la, encara que fos d'una miqueta lluny. Però cada dia, la petita Mei es distreia amb un ocellet o una papallona o un conillet. Si s'allunyava molt, la mare o l'àvia, qui la tingués més aprop en aquell moment, anaven a cercar-la perquè no prengués mal. Mal-hauradament, el capatàs, que era molt intransigent i malvat, es va cansar de veure a les dones deixar la feina cada vegada i va fuetejar l'àvia enfurismat. El capatàs era molt lleig i pelut, tenia les dents grans i tortes i els ullals llargs. "El llop", l'anomenaven. L'àvia, malferida, va seguir treballant com va poder i al final de la jornada va plegar amb febre. Encara li quedava el llarg trajecte del caminet fins a la seva casa, en una clariana del bosc, bastant més allunyada que la casa de la petita Mei. A la nit, la mare va cosir una capeta, amb caputxa, d'una tela de seda vermella llampant que tenia reservada per fer-se un vestit. Va pensar que li posaria a la petita i així podria guaitar-la des de més lluny. A l'endemà, als camps d'arròs, van veure que l'àvia no hi havia anat i la mare es va adonar que s'havia quedat a la seva caseta del bosc perquè estava malalta. Durant el dia, la petita Mei amb la seva caputxeta vermella, va allunyar-se un parell de cops del seu arbre tot jugant amb un petit drac. El ferotge capatàs, que l'havia estat observant tota l'estona, va acostar-s'hi i li va dir que era molt maca. La va voler enredar però la mare la va agafar en braços i la va tornar ràpidament al seu lloc. El capatàs empipat, va fuetejar també a la mare però amb el suport de les altres treballadores, va poder acabar la jornada encara que adolorida i malferida. Al dia següent, no va poder gairebé aixecar-se del llit però sòl pensava en les males intencions del capatàs i la salut de l'àvia. I va enviar a la nena, amb la caputxeta vermella, a la casa del bosc de l àvia amb un cistellet ple de pastissets d'arròs. --Sobretot no t'entretinguis i vigila amb "el llop"-- va dir-li la seva mare.
Però la neneta era innocent. Va saltironejar pel caminet recollint flors i bufant papallones.
"El llop" la va trobar i va somriure de maldat. --Quines dents més llargues que tens! --Potser va dir-li la caputxeta. Però el cas és que ningú el va tornar a veure mai més.


Alguns deien que el guardabosc va clavar-li un tret entre cella i cella al capatàs.